Un estudi en què ha participat la Universitat de Girona (UdG) constata que els joves que ni estudien ni treballen (entre 25 i 29 anys) de les zones rurals ho tenen més difícil per revertir aquesta situació. L'estudi ha detectat que el 60% d'aquests joves no han rebut cap contacte per part de les oficines de l'atur durant els primers sis mesos.
Òscar Prieto, professor de la UdG i un dels responsables de l'estudi, ha explicat que els plans d'ocupació i de formació són molt rígids i no contemplen la singularitat d'aquests territoris. Es tracta d'un estudi realitzat entre diferents universitats europees i a Catalunya hi han participat una cinquantena de persones, entre tècnics i joves del Pallars. L'objectiu era conèixer el rol i el suport que tenen els joves dels serveis públics d'ocupació.
Els que se senten acompanyats i amb un suport d'aquests serveis "són una minoria", ha destacat Prieto, durant la presentació de l'estudi a Tremp. Els joves que van participar a l'estudi van indicar que l'acompanyament de les oficines de feina hauria de ser més personalitzat. L'estudi també ha detectat que en els darrers tres anys el nombre d'estudiants i cursos de formació han disminuït. Prieto ha parlat com a possible conseqüència "un marc normatiu poc flexible".
Un fenomen amb especial incidència a Catalunya
El fenomen dels ninis —joves que ni estudien ni treballen— és una problemàtica social i econòmica present a moltes parts del món, inclosa Catalunya. Aquest terme s'utilitza per descriure una porció de la població juvenil que està desenganxada de les dues vies tradicionals d'integració i desenvolupament personal i professional: l'educació i l'ocupació.
A Catalunya, com en altres llocs, les causes d'aquest fenomen són multifactorials i complexes, incloent-hi:
Situació econòmica: Les crisis econòmiques, com la viscuda el 2008 i les seqüeles, van afectar durament el mercat laboral. Molts joves van trobar obstacles per entrar al mercat de treball o per continuar amb la seva educació a causa de la precarietat econòmica.
Desajustament educatiu: De vegades, el sistema educatiu no aconsegueix connectar amb les expectatives o necessitats dels joves, cosa que pot portar a l'abandonament escolar. A més, hi pot haver una manca d'orientació sobre les opcions formatives que condueixin a oportunitats laborals.
Manca d'oportunitats d'ocupació: L'escassetat d'oportunitats laborals per als joves, especialment per a aquells amb menys qualificació, és un problema significatiu. Les taxes de desocupació juvenil a Espanya han estat històricament altes en comparació de la mitjana europea.
Factors socials i familiars: Problemes com la desestructuració familiar, la manca de suport o models a seguir, i altres factors socials poden influir en la desmotivació dels joves per cercar formació o ocupació.
Sistemes de benestar: Alguns argumenten que els sistemes de benestar poden desincentivar la cerca activa d'ocupació o educació, encara que aquesta és una perspectiva controvertida i no acceptada universalment.
La resposta a aquest problema és complexa i requereix un enfocament holístic. Les polítiques per abordar la problemàtica dels ninis a Catalunya i a altres regions solen incloure educació i formació professional, programes d'inserció laboral i foment de l'emprenedoria, entre d'altres polítiques actives.