Mapa de Catalunya amb franges vermelles i grogues sobre un fons de muntanyes nevades.

Perill d'allaus en diverses zones de Catalunya

Alerta especialment al terç nord català

La serralada pirinenca catalana i les seves àrees limítrofes tornen a situar-se en el punt de mira dels amants de la neu i les activitats d'alta muntanya. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), en col·laboració amb Meteocat, ha emès aquest dissabte 18 de gener de 2025 un butlletí de perill d'allaus per a diverses comarques d'alta muntanya. Encara que el nivell de risc és moderat (catalogat en nivell 1 en l'escala de 5), les autoritats insten a actuar amb precaució en realitzar activitats en zones amb acumulacions de neu.

Segons l'informe oficial, el perill d'allaus afecta les següents zones: Aran - Franja Nord Pallaresa, Ribagorçana - Vall Fosca, Pallaresa, Perafita-Puigpedrós, Vessant Nord del Cadí-Moixeró, Ter-Freser i Prepirineu. En totes aquestes àrees s'espera que, tot i que l'episodi de nevades no hagi estat especialment intens en les últimes hores, el vent i els canvis tèrmics puguin debilitar certes acumulacions de neu en vessants exposats. Sota aquestes condicions, la capa nival podria desprendre's parcialment si es produeixen càrregues addicionals com la presència d'esquiadors o excursionistes.

Formació de les capes de neu i factors de risc

El Pirineu català, com succeeix cada temporada hivernal, experimenta variacions de temperatura significatives entre el dia i la nit. Durant els matins amb sol, la neu s'estova, mentre que a la nit, les gelades l'endureixen de nou. Aquest cicle continu pot generar capes de neu inestables, sobretot en pendents per sobre dels 1.800-2.000 metres. Un altre factor clau és el vent, que pot acumular la neu en carenes i zones de sotavent, formant plaques que, davant la mínima sobrecàrrega o fluctuació brusca de la temperatura, poden desencadenar un petit allau.

Amb un nivell 1 de perill, el risc de desencadenament espontani d'allaus generalitzades és baix, però sí que hi ha possibilitats que petites colades o allaus localitzades tinguin lloc en punts concrets. Els grups de muntanya o esquiadors fora de pista han de prestar especial atenció en vessants empinats i zones menys transitades, on la neu pot no haver estat compactada. Així mateix, en gorges, canals o corredors amb acumulacions, la probabilitat d'arrossegament si es produeix un despreniment és més gran.

Recomanacions de seguretat

Donada l'obertura progressiva de les estacions d'esquí alpí i nòrdic, així com l'afluència d'excursionistes i aficionats a l'esquí de muntanya, les autoritats subratllen la necessitat de seguir algunes pautes essencials:

  • Consultar el butlletí oficial d'allaus de l'ICGC abans de planificar qualsevol sortida a la muntanya. Aquesta informació sol actualitzar-se diàriament, reflectint canvis en la neu o condicions meteorològiques que poden alterar el risc.
  • Comptar amb l'equip adequat: Si es surt dels dominis esquiables controlats, resulta fonamental portar pala, sonda i ARVA (aparell de rescat de víctimes d'allaus). El coneixement i la pràctica en l'ús d'aquest equipament poden marcar la diferència en cas d'accident.
  • Respectar la senyalització i les indicacions del personal de les estacions d'esquí o dels guardes forestals. A vegades, es tanquen o es restringeixen zones específiques davant la sospita d'inestabilitat en la capa nival.
  • No subestimar les vessants petites: Encara que el butlletí indiqui un risc baix, un allau de dimensions reduïdes pot causar lesions greus o arrossegar una persona fins a un tram rocós o un barranc, on les conseqüències serien molt més perilloses.
  • Formació i prudència: La muntanya a l'hivern requereix coneixements en nivologia i meteorologia per avaluar amb seguretat cada ruta. Un curs de formació en allaus i una actitud de prudència són inversions indispensables per a qualsevol aficionat als esports hivernals.