A Catalunya tenim una obsessió terrible de voler ser els còmplices de totes les causes justes, de gastar les nostres energies i recursos en apadrinar els pobres del món i buscar d’amics els perdedors de totes les guerres. Aquest complexe nostre, alimentat per les nostres institucions en forma de documentals de “Negrers Catalans” i proclames als nostres consistoris i Parlament, és el reflex d’una malaltia que ens volen fer empassar com justícia social.
La necessitat imperiosa dels “racistes colonitzadors” de ser sempre i en tots els àmbits els dolents, els culpables i sempre i fins la nostra desaparició haver de demanar perdó. I no només és que Catalunya es trobi contínuament teixint relacions amb els perdedors, però a sobre ho fem amb els estúpids. Tenim l’habilitat única al planeta de voler-nos portar bé amb absoluts indigents mentals. Potser és que nosaltres també ho som, una mica.
Es pot ser poc prudent, i fins i tot acceptaria passar per alt certa incompetència per part de les nostres administracions. El que sí mereixem els ciutadans és responsabilitat, sobretot en els àmbits que ens toquen i ens afecten, cada dia més, a les nostres vides.
I parlo d'immigració
Has obert la porta, convidat, seduït gent de fora (que és això, de fora, i no els coneixem de res), i els tractes millor que als propis nadius (recordareu l’oferta per repoblar petits pobles de Catalunya). I a més a més no tots parlen el Català, no tots estimen la terra, no tots et volen tractar d’igual i alguns directament et consideren l’enemic a batre.
I et diran que són jornalers i que fan la feina que no volem fer nosaltres. I t’ho diuen i es queden tan amples. Aquests 'antiracistes' que volen la immigració per fer les feines que segons ells són brutes.
I aquesta gent són les esquerres progressistes? No seria millor, i més normal, voler més pels nostres? Fer més Catalanets? O és que amb el gatet a casa ja en tenim prou?
Catalunya està canviant a una velocitat vertiginosa, i tots diem en veu baixa cap a on, però no volem dir-ho massa alt no fos cas que algú s’indignés.