Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, ha denunciat noves pressions per part del Govern espanyol relacionades amb la seva tasca de fiscalització del padró municipal. Aquesta denúncia arriba després que Salvador Illa, candidat a la presidència de la Generalitat, l'advertís durant el ple d'investidura sobre la necessitat de complir la llei, en un to que Orriols ha qualificat d'amenaçant.
Segons un article d'El Periódico, el Govern espanyol ha sol·licitat informació a Orriols sobre la seva gestió dels padrons, expressant preocupacions sobre possibles irregularitats. No obstant això, cal recordar que la tasca de fiscalització del padró per part d'un alcalde no només és legítima sinó que està avalada pel Codi Penal espanyol. Aquest estableix que els funcionaris públics estan obligats a assegurar que la informació que faciliten en documents oficials és verídica. En aquest context, Orriols ha reiterat que la seva actuació es manté dins dels límits legals, complint la normativa vigent.
El Codi Penal ho diu ben clar
L'article 390 del Codi Penal sanciona severament la falsificació de documents públics per part de funcionaris, un acte que inclou la manipulació d'informació en documents oficials com el padró municipal. En aquest sentit, Orriols defensa la seva tasca de control i supervisió com una responsabilitat inherent al seu càrrec, destinada a garantir que el padró de Ripoll reflecteixi amb precisió la realitat demogràfica del municipi.
Les crítiques d'Orriols, que inclouen el seu comentari sobre el "a por ellos" ara provinent tant de Madrid com de la Generalitat, subratllen la seva percepció que aquestes pressions són una forma d'intimidació per part de les autoritats, en un intent de desincentivar la seva tasca de supervisió. Malgrat aquestes tensions, Orriols ha afirmat que continuarà complint la llei, remarcant que no té intenció de cedir a les pressions, sinó que seguirà treballant per la transparència i la veracitat en els registres municipals.
Aquesta situació torna a fer sortir a la llum un conflicte entre la voluntat de control exercida per Orriols, en defensa del compliment estricte de la legalitat, i la percepció del Govern espanyol i català, que sembla veure en aquesta fiscalització una acció potencialment problemàtica. Tot i això, la llei és clara: un funcionari públic té el deure de garantir que la informació que proporciona és correcta, i qualsevol actuació en aquest sentit està emparada pel marc legal vigent.