Aquesta setmana hem conegut un nou cas de catalanofòbia i de supremacisme lingüístic que deixa clar, una vegada més, que el català és una llengua minoritzada i perseguida no només per les institucions sinó per molts ciutadans. El català té 10 milions de parlants repartits a quatre països diferents. Té molts més parlants que moltes de les llengües que són oficials a la Unió Europea. L'únic problema és que no té un Estat al darrere.
Sense aquest estat, la Generalitat de Catalunya no té les competències bàsiques per protegir aquesta llengua. A més, si el Govern d'ERC de Pere Aragonès ja no ho feia, ens podem imaginar que fa un Govern socialista de Salvador Illa. El resultat és evident: cada cop són més les persones que parlen català als Països Catalans i cada vegada són més els que parlen castellà o altres llengües.
Un dels problemes bàsics és adreçar-se a aquesta gent en català pensant en el respecte o l'educació. Si sempre tenen converses en castellà, no veuran necessari aprendre català i, per tant, no ho aprendran. El resultat ja ho sabem i ja és irreversible, és una realitat: la substitució lingüística, cultural i demogràfica.
En aquest vídeo, podem veure com una noia d'origen llatinoamericà és preguntada si parla català a Barcelona. Sense cap mena de problema, assegura que no ho parla ni ho vol parlar. Perquè no ho necessita. No li ve de gust, senzillament.
Mantinc el català, més urgent que mai
La campanya 'Mantinc el Català' és una iniciativa que ha sorgit a Catalunya amb l'objectiu de fomentar l'ús del català a les converses quotidianes, ja sigui a la feina, a l'administració, o a les relacions socials. Aquesta campanya convida els catalanoparlants a no canviar al castellà automàticament quan parlen amb persones que potser no tenen el català com a llengua materna, reforçant així la presència de l'idioma a totes les esferes de la vida.
La idea és que mantenint el català en situacions d'interacció, fins i tot quan hi ha parlants d'altres llengües, es contribueixi a normalitzar-ne l'ús i a fomentar que més persones l'aprenguin i l'utilitzin a la vida diària. Els impulsors de la campanya creuen fermament que aquest canvi de mentalitat pot tenir un impacte positiu a la comunitat lingüística catalana.
Tot i això, a Catalunya hi ha un sector de la població que no veu la necessitat d'aprendre ni emprar el català i consideren que amb el castellà és suficient per desenvolupar-se en el dia a dia. Aquesta actitud demostra una manca d'interès a integrar-se realment a la comunitat cultural i lingüística de Catalunya.