El que passa a la DGAIA no és una negligència. No és un error. No és descoordinació. És una trama presumptament criminal institucionalitzada que arrabassa fills a les famílies catalanes, els llença a mans de presumptes delinqüents i abusa de milions d’euros públics sense que ningú n’assumeixi responsabilitats. El que s’hauria d’anomenar "Direcció General d’Abusos i Infàmia contra la Infància" actua amb una impunitat que recorda les dictadures més fosques, sota la protecció d’un aparell polític covard, corrupte i còmplice.
Més de 900 milions d’euros desapareguts en la foscor
Entre els anys 2016 i 2020, la DGAIA ha gestionat gairebé 1.000 milions d’euros amb pràctiques que alguns podrien considerar pròpies d’una màfia: se sospita que hi han hagut contractacions sense concurs, centres d'acollida creats a dit, factures inflades, serveis pagats sense cap justificant i reconeixements de despesa il·legals. Un autèntic saqueig organitzat de diners públics disfressat de "protecció a la infància".
I quan tot això surt a la llum, què fa el Govern? Destitueix quatre peons per calmar les aigües, mentre els cervells d'aquest sistema que alguns consideren corrupte continuen manant des dels despatxos del Departament de Drets Socials. Cap investigació penal. Cap escorcoll. Cap comissió d’investigació. L'anomenada per molts com a 'màfia de la infància' continua operant.
Nens arrabassats com si fossin mercaderia
La DGAIA presumptament roba criatures a famílies catalanes amb una alegria i una fredor inhumanes. Sense sentències, sense proves sòlides, sense judicis justos. Només, en alguns casos, amb informes d’assistents socials ideologitzats, construïts amb tòpics, prejudicis i mentides. Qualsevol mare que cridi massa, qualsevol pare que estigui a l’atur, qualsevol família que no encaixi al model “progre” és una candidata a perdre els seus fills.
Les famílies no tenen veu. No tenen recursos. No tenen defensa. I si gosen protestar, l’administració les amenaça, les silencia i els gira l’esquena. Aquesta no és una política de protecció: és terror institucional.
Infants sota tutela venuts per sexe
Allò que ja hauria d’haver fet caure un Govern, aquí només provoca indiferència. Infants sota tutela institucional han estat presumptament violats, prostituïts i explotats sexualment mentre l’administració catalana ho ignorava o ho permetia. Nenes de dotze anys haurien estat forçades a mantenir relacions amb homes adults. I encara més. Hi ha gent a la presó i diversos imputats per l'organització i participació en xarxes de pornografia infantil amb víctimes tutelades per la DGAIA. Pederastes que operaven presumptament des de fa temps amb total llibertat, mentre els responsables feien veure que no passava res.
Tot això estaria passant amb nens que estaven sota la "custòdia" del Govern. Sota la seva responsabilitat. I malgrat tenir antecedents, alertes i protocols, suposadament no van moure ni un dit. Si es confirmen totes les sospites, no seria una negligència: seria encobriment criminal.
On és el Govern? On és la justícia? On són els Mossos?
Silenci. Complicitat. Ombres. Aquesta és la resposta de la Generalitat. Tots els partits del sistema miren cap a una altra banda: el PSC calla, ERC tapa, els Comuns fan discursos buits i Junts es renta les mans. Deduïm que tots saben què està passant. Tots ho han permès. Tots tenen responsabilitats polítiques directes o indirectes. I cap d’ells ha mogut un dit per aturar aquesta carnisseria institucional.
Els Mossos? Els fiscalitzats políticament. Els jutges? Lentitud desesperant. El Síndic de Greuges? Paper mullat. L’única veu que crida és la de les famílies destruïdes. La dels nens abandonats pel sistema. La dels joves extutelats que malviuen als carrers o acaben a les presons.
Un sistema que cal dinamitar
La DGAIA no es pot reformar. No es pot maquillar. No es pot redreçar. Cal desmantellar-la completament. És un organisme podrit fins al moll de l’os. És l’expressió institucional del mal disfressat de protecció social. Cal auditar tots els expedients. Cal obrir causes penals. Cal posar davant dels tribunals tots els responsables polítics, tècnics i contractistes. Cal retornar els fills a les famílies que mai no els haurien d’haver perdut.
I sobretot, cal trencar aquest pacte de silenci entre partits, entitats subvencionades i mitjans de comunicació que protegeixen aquest sistema inhumà. No hi ha excuses. No hi ha context. No hi ha "situacions excepcionals" que justifiquin aquest infern.
Ni oblit ni perdó
El poble català no pot acceptar que en nom del benestar, presumptament s'hagin violat nens, es despullin famílies dels seus fills, i presumptament es malversin centenars de milions per alimentar una xarxa de fundacions, empreses i buròcrates al servei de la ideologia. Aquesta és la gran vergonya de Catalunya. I no desapareixerà amb quatre cessaments ni amb una compareixença tèbia al Parlament.
És hora de trencar el silenci. És hora d’assenyalar. És hora de dir prou. I és hora de fer justícia.