No és una exageració, ni una campanya d’Israel, ni propaganda bèl·lica: és un document exhaustiu, elaborat per experts internacionals independents, que posa llum a la foscor més absoluta. El Dinah Project, una iniciativa centrada en la documentació de crims sexuals en conflictes armats, ha fet públic un informe on detalla amb noms, llocs i proves el que molts es negaven a reconèixer: violacions massives i sistemàtiques de dones israelianes durant l’atac del 7 d’octubre de 2023.
Mentre les víctimes callaven per vergonya o per trauma, i mentre l’aparell de propaganda internacional d’esquerres blanquejava l’atac amb el relat de la “resistència palestina”, les dones van ser brutalment humiliades, violades i assassinades per milicians islamistes de Hamas.
Violades, mutilades i després executades
El que s’hi relata no és només terrorisme: és violència sexual com a arma de guerra, de la més salvatge i covarda. Els testimonis i les proves recollides assenyalen escenes de violacions col·lectives al Festival Nova, on desenes de joves van ser assetjades, despullades i agredides abans de ser assassinades a trets o cremades dins de vehicles.
L’informe parla de dones amb la pelvis trencada, els genitals destrossats o amb signes de tortura sexual extrema. Algunes havien estat exhibides com a trofeus de guerra davant càmeres. D’altres, penjades nues a l’espai públic. En el kibutz Re’im i altres zones limítrofes, es van recollir cadàvers de dones completament despullades i amb marques evidents de submissió forçada.
Però potser el més esgarrifós és que algunes hostatges segrestades el 7 d’octubre podrien continuar sent violades actualment dins de Gaza, segons fonts mèdiques i de seguretat israelianes. Cap organisme internacional ha pogut visitar-les ni garantir el seu estat.
Una comunitat internacional hipòcrita i cínica
L’informe del Dinah Project no només apunta als autors materials. També assenyala amb el dit la complicitat per omissió de grans organismes com l’ONU, que ha trigat gairebé dos anys a reconèixer que potser sí que hi va haver violacions.
Mentrestant, ni una sola entitat feminista de pes ha obert la boca. Les mateixes que s’omplen la boca amb el “no és no” i el “sols sí és sí”, ara miren cap a una altra banda. Són víctimes “incòmodes”, perquè el seu patiment no serveix per atacar l’home blanc, ni per reforçar el relat progre de l’“ocupació israeliana”.
I aquí a casa nostra? Més del mateix. Ni Colau, ni Albiach, ni la CUP, ni ERC han condemnat res. Totes ben calladetes. Si les violacions les comet Hamas, no toca sortir amb el mocador lila.
Aliança Catalana, l'única veu que ho denuncia
En aquest context de covardia generalitzada, només una veu política ha gosat aixecar-se i dir les coses pel seu nom: Sílvia Orriols i Aliança Catalana. El partit independentista i identitari ja va denunciar fa mesos la hipocresia del feminisme institucional i la complicitat amb l’islamisme radical.
Fonts properes al partit consultades per XCatalunya.cat asseguren que “la violació és violació sempre, i el que ha passat el 7 d’octubre és un crim de guerra”. I apunten a la “complicitat criminal” d’aquells que han justificat o relativitzat l’atac de Hamas.
Recomanacions que ningú escoltarà
El Dinah Project no es limita a denunciar. Proposa una bateria de recomanacions clares:
Permetre inspeccions internacionals als ostatges de Gaza.
Obrir investigacions judicials contra els autors dels crims sexuals.
Establir mecanismes permanents dins de l’ONU per documentar i condemnar la violència sexual en conflictes armats.
Cal considerar el 7 d’octubre com un cas paradigmàtic de terrorisme sexual.
Però ja sabem com acaba això: silenci, excuses, informes enterrats i molta hipocresia. Al final, la vida i el cos de les dones només importen quan serveixen per fer política ideològica. Quan la víctima és una noia jueva i el botxí un milicià islàmic, la complicitat és total.