És lògic que, cada dia més, els votants europeus rebutgin el wokisme, la multiculturalitat i el globalisme que han promogut la invasió indiscriminada d’Europa per part dels bàrbars. El cas de Catalunya és ominós, abracadabrant. Som els campions mundials de l’acollimenta immigratòria. Les dades són esgarrifoses.
Evolució demogràfica
L’any 1940 a Catalunya hi vivien 2.800.000 persones. 80 anys després ja som 8 milions!! Només en dues generacions, gairebé hem triplicat la població. A partir dels anys 60 del segle passat, va començar la colonització castellano-espanyola (uns 3 milions). Les darreres dècades, els nouvinguts provenen sobretot de països extracomunitaris (Sud-amèrica, Àfrica, etc). Cap territori del món mundial ha rebut tanta gent en un període de temps tan curt. És una animalada.
I ara què? Com no ha de créixer l’extrema reacció per la supervivència? Hem de deixar que aquest desgavell arruïni completament la nostra societat? Estem disposats a perdre la civilització, els drets i les llibertats occidentals que tant ens van costar d'aconseguir? Contemplarem impassibles la desaparició de la nostra Nació, la dilució de la nostra identitat? La demografia planteja un problema estructural insoluble, perquè perverteix i amenaça l'essència de la democràcia. Quan esdevenim minoria a la nostra pròpia terra, quina sortida ens queda? Replegar-nos com uns indígenes a la reserva?
Acabar emigrant per culpa dels immigrants? Quina paradoxa, oi? El futur de Catalunya no difereix del futur d'Europa. O canviem de paradigma o estem acabats. Suposant que sigui possible, la salvació haurà de passar per prendre mesures dràstiques. A grans mals, grans remeis. O extirpem el tumor o morirà el cos sencer. Els símptomes de la patologia no paren de multiplicar-se: una societat com més va, més insegura; el conflicte inevitable entre contracomunitats; el desarrelament i la misèria; la regressió creixent dels usos i costums; la decadència absoluta...
És difícil, però tot és possible
No sóc gaire optimista, però penso que encara ens queda un cert marge de confiança en aquesta extrema reacció dels votants que, per força, haurà de traduir-se en polítiques noves que reverteixin la lamentable situació actual. Confiem que els nous partits vagin desplaçant els vells, principals responsables del caos vigent. L'aposta per Aliança Catalana es basa en aquest supòsit. Es tracta d'un partit netament nacionalista que proposa regular el cafarnaüm immigratori. El marc mental català ha de presidir aquesta nova era postprocessista. "Salvem Catalunya" és creure que encara hi ha un futur possible que depèn de nosaltres. Som-hi, doncs. Via fora els adormits!
Tot això ho desenvolupo al llibre "Fenomen Orriols", que podeu trobar AQUÍ.