El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que renuncia a presentar uns nous pressupostos per a l'any 2024, centrant-se en canvi en l'elaboració de les comptes per al 2025.
Aquesta decisió, justificada per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, per "manca de temps", deixa Catalunya sense nous recursos per abordar necessitats urgents i ha generat dures crítiques per part de diversos sectors que veuen en aquest incompliment una greu manca de responsabilitat política i un dèficit de compromís amb el país.
La renúncia als pressupostos: ¿incompetència o inestabilitat política?
La portaveu Paneque va admetre en una roda de premsa que els terminis no permeten tramitar uns pressupostos per al 2024, tot i que aquesta era una de les promeses d'Illa durant la seva investidura. La manca de comptes deixa un gran nombre de projectes socials, sanitaris i d'infraestructures sense finançament adequat, afectant especialment sectors clau. La decisió d’abandonar els pressupostos per al 2024 es percep com una evidència d’incapacitat del Govern d’Illa per gestionar les complexitats del país.
El gir cap a l’elaboració dels pressupostos per al 2025 sembla, segons alguns analistes, una estratègia per guanyar temps, però també una mostra de la inestabilitat del suport que el Govern té al Parlament. Els pactes amb els Comuns i ERC, socis preferents per a les negociacions, encara estan en procés i no garanteixen l’èxit en un projecte que, a l'actual ritme, ja comença a patir d’una erosió en la confiança pública.
Conseqüències per a les necessitats urgents de Catalunya
Aquest incompliment afecta directament la capacitat de Catalunya per respondre a reptes immediats, com ara el sistema sanitari col·lapsat, la creixent demanda en serveis socials, o la crisi de l'habitatge. La situació de sequera, a la qual el Govern ha promès destinar fins a 2.300 milions d'euros fins al 2040, necessita solucions a curt termini. Sense uns pressupostos nous per al 2024, l'aplicació de qualsevol mesura rellevant queda en suspens.
A més, la població catalana s'enfronta a un moment crític: la inflació i la precarietat laboral accentuen les desigualtats socials, i els ajuts necessiten una urgent redefinició. La renúncia del Govern a dotar-se d'unes noves comptes per al 2024 envia un missatge clar de falta de previsió i gestió ineficient.
Una oportunitat perduda per reformar els serveis públics
Catalunya continua depenent d'uns pressupostos prorrogats que limiten la capacitat del país per afrontar reptes estructurals. Els serveis públics, des de la sanitat fins a les infraestructures, estan sobrecarregats. Aquest abandonament dels pressupostos representa una oportunitat perduda per renovar serveis essencials, millorar infraestructures, i implementar polítiques de suport efectiu a la població.
El Govern ha destacat prioritats com l’autogovern, els serveis públics de qualitat i la industrialització verda, però la falta d’uns comptes específics per al 2024 fa que aquests objectius sonin més a retòrica que a compromís real.