Façana d´una botiga de Movistar amb un cercle vermell que conté una imatge borrosa.

Una 'exconsellera' víctima de la catalanofòbia en un local

Aquesta dona ha hagut de viure per desgràcia un episodi de discriminació lingüística

La catalanofòbia, encara que sovint associada principalment a Catalunya, és una realitat que afecta també altres territoris catalanoparlants. Com són les Illes Balears, especialment a Mallorca. Els episodis de discriminació envers persones que parlen català es manifesten en diferents situacions, des de serveis públics fins a espais comercials i laborals.

En molts casos, els parlants de català a Mallorca i altres zones de les Balears enfronten el rebuig. O fins i tot forts retrets per fer servir la seva llengua, en un context on haurien de poder comunicar-se amb plena normalitat en el seu idioma natal.

La manca d'acceptació cap al català com a llengua cooficial i arrelament en aquestes comunitats crea tensions. I fa que alguns se sentin pressionats a fer servir el castellà per evitar confrontacions.

Un cas recent a Palma

Fa un mes, Aina Salom, exconsellera de Salut i Consum, va patir un episodi de catalanofòbia a les Illes Balears, concretament a Palma. La dona, exconsellera del PSIB, va ser víctima en primera persona d'aquest acte menyspreable quan va demanar educadament ser atesa en mallorquí mentre estava en una coneguda botiga de telèfons.

Façana d´una botiga de Movistar amb finestres grans i rètols lluminosos.
L'establiment de Movistar | Google Maps

La cadena de telefonia en qüestió era la coneguda multinacional Movistar, la qual té força botigues al voltant de zones catalanes. Com hem dit, Salom va demanar ser atesa en el seu idioma natal, encara que la dependenta de la botiga es va negar rotundament.  Responent d'una manera molt irrespectuosa i de maneres molt dolentes.

Davant aquesta situació, Aina va decidir presentar una queixa per l'episodi de discriminació lingüística que li va tocar viure. Segons explica el diari 'dBalears', la dona necessitava fer una gestió i va demanar a l'empleada fer servir el mallorquí per parlar del seu problema. A més, la dona només volia poder parlar en català, ja que en cap moment no va imposar a la treballadora haver de parlar en el seu idioma com ella.

Salom només volia que l'entengués, però la dependenta es va negar completament, vulnerat de manera molt greu els drets de l'exconsellera. Després d'això, la dona va demanar a la treballadora que li donés el full de reclamacions. Tot i això, ho va haver de repetir fins a cinc vegades abans que acceptés donar-li el full.

Un fenomen que no només resideix a Catalunya

Aquesta catalanofòbia, per tant, no és un fenomen aïllat de Catalunya, sinó un problema estès a totes les regions de parla catalana. A les Illes Balears, on el català és llengua cooficial, alguns sectors critiquen el seu ús a l'àmbit educatiu i a l'administració pública.

Generant un ambient on l'idioma, més que no pas un vincle cultural, es converteix en motiu de confrontació. Aquest fenomen reflecteix un conflicte identitari que afecta la normalització lingüística i contribueix a crear un clima de rebuig i de menyspreu envers els qui s'expressen en català.

Afectant la cohesió social i la convivència entre les diverses identitats culturals dels territoris catalanoparlants.