Queda molt lluny el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. 7 anys en què els partits independentistes s'han convertit en processistes. Si no és que ja ho eren.
Ha mort Marisa Paredes. Aquest matí ens hem llevat amb la notícia de la pèrdua d'una de les actrius més importants de l'Estat espanyol durant les últimes dècades. Poc després, les xarxes socials s'han omplert de missatges de condol i d'afecte cap a la família. Se'n va als 78 anys d'edat i amb una llarga trajectòria en el món del teatre i del cinema.
Gabriel Rufián, sempre a favor de la cultura espanyola
El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha tingut unes paraules cap a Marisa Paredes. Una persona que es va significar en contra del referèndum d'independència de Catalunya. Ella i molts altres personatges del món de la cultura el van considerar una "estafa democràtica" i van demanar no votar.
No estem parlant de votar no, com van assegurar molts equidistants i progressistes espanyols. Es tracta de menysprear el dret al vot. Tenir una visió antidemocràtica i impedir la veu als catalans que volien decidir el seu futur.
El missatge de Rufián respon a la deriva autonomista d'ERC i a l'acostament a sectors del PSOE i de Sumar.
Carrera de Marisa Paredes
Marisa Paredes va començar la seva formació artística al Conservatori d'Art Dramàtic de Madrid. Des de jove, va tenir un contacte proper amb el teatre, que seria el fonament del seu posterior èxit. El seu primer paper cinematogràfic va arribar amb "Esta chica es un demonio" (1962), una comèdia dirigida per Ángel Vilches, on va interpretar un paper secundari.
Durant les dècades dels 60 i 70, Paredes va participar en diverses pel·lícules de cinema espanyol, encara que sense assolir el reconeixement internacional. Van ser anys en què va treballar en cintes lleugeres i comercials, a l'espera de projectes més ambiciosos que mostressin el seu autèntic potencial artístic.
El veritable punt d'inflexió en la seva carrera va arribar als anys 80 i 90, gràcies a la seva col·laboració amb Pedro Almodóvar, un dels directors més influents del cinema espanyol. L'actriu es va convertir en una de les "chicas Almodóvar", guanyant notorietat internacional. Entre les seves pel·lícules més destacades amb el director es troben:
"Entre tinieblas" (1983): Marisa Paredes va interpretar la Mare Superiora, un paper que li va permetre mostrar el seu talent en el gènere de la comèdia negra.
"Tacones lejanos" (1991): Un dels seus treballs més emblemàtics, on va encarnar Becky del Páramo, una famosa cantant que viu una complexa relació amb la seva filla. Aquest paper la va consagrar com una actriu de projecció internacional.
"La flor de mi secreto" (1995): Paredes interpreta Leo Macías, una escriptora de novel·les romàntiques que viu una crisi personal i professional. La interpretació va ser alabada per la crítica i va reforçar el seu estatus de gran actriu.