El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, va concedir una entrevista amb el seu amic Jordi Évole, a La Sexta. La conversa, amable i amigable, va servir per constatar la deriva autonomista d'ERC, tant a la Cambra Baixa espanyola com en la política catalana. Rufián va deixar clar que és més important l'eix ideològic que el nacional. És més important eixamplar la base i continuar treballant per millorar la vida dels espanyols.
Rufián va deixar diversos titulars, especialment contra Junts per Catalunya i contra Aliança Catalana. Queda clar que els rivals a batre són els partits processistes o independentistes, a més de mantenir un discurs autonomista amb l'objectiu de captar algun votant d'esquerres, republicà i equidistant del Baix Llobregat.
Durant l'entrevista, Rufián va esmentar Sílvia Orriols en diverses ocasions. Una cosa que ha arribat a la batllessa de Ripoll, que no ha dubtat a contestar-li a través de xarxes socials. Amb ironia, es pregunta si hauria de preocupar-li que el portaveu d'ERC l'hagi citat tantes vegades.
En aquest sentit, el de Santa Coloma de Gramenet va dir que no li importaria passar-se a la política catalana per poder "combatre" discursos com el de Sílvia Orriols. No va dir res si les intervencions al Parlament serien en perfecte castellà com les d'Inés Arrimadas o si faria l'esforç d'expressar-se en la llengua pròpia de Catalunya.
Gabriel Rufián, tota una vida en política
Rufián va començar jove, però ara ja no és tan jove. Ja han passat molts anys des d'aquella promesa en què es va comprometre a abandonar el Congrés dels Diputats en 18 mesos.
Va començar a Súmate, un grup de suposats independentistes que s'expressaven en castellà. A les eleccions generals de 2016, va encapçalar la llista d'aquest partit al Congrés dels Diputats, iniciant així la seva tasca parlamentària en la política estatal. Des de llavors, exerceix com a portaveu de la seva formació, participant en debats rellevants sobre el conflicte territorial entre Catalunya i l'Estat espanyol, la reforma laboral, la crisi econòmica i altres qüestions d'interès nacional.
És conegut pel seu estil d'oratòria directe, sovint polèmic, que li ha atorgat una notable projecció mediàtica. A més, utilitza de forma intensa les xarxes socials, especialment Twitter, per difondre els seus posicionaments i comentar l'actualitat política. En els últims anys ha canviat el seu discurs processista per l'autonomista, apostant pel diàleg impossible entre el Govern i la Generalitat. El que es va anomenar durant molt de temps, la tercera via. Una via de Renfe, és clar.