Pakistan, conegut històricament per les seves turbulències polítiques, socials i econòmiques, ha protagonitzat en els últims anys una transformació energètica tant inesperada com admirable. Lluny dels focus mediàtics occidentals, aquesta nació del sud d'Àsia ha iniciat una revolució verda sense precedents, en la qual ha sabut combinar necessitat, oportunitat i visió. Malgrat el seu historial de conflictes i mancances, Pakistan ha decidit canviar la seva narrativa a través d'una aposta ferma per les energies netes.
El context no era favorable: talls de llum crònics, una xarxa elèctrica col·lapsada i una dependència excessiva de combustibles fòssils importats. Però tot això va començar a canviar amb una sèrie de decisions estratègiques que avui estan donant resultats que deixen en evidència a molts països occidentals.
Una aposta silenciosa per l'autosuficiència
En comptes d'esperar solucions externes, Pakistan va optar per una cosa simple i poderosa: importar panells solars massivament, alliberar impostos i deixar que el mercat fes la resta. Aquesta desregulació estratègica, unida als baixos preus dels mòduls solars procedents de la Xina, va permetre una ràpida expansió de l'autoconsum energètic. Avui, milers de teulades de fàbriques, granges, comerços i llars brillen amb energia solar, alimentant des de bombetes fins a xarxes de producció industrial.
La idea era clara: si la xarxa no respon, crea't la teva. I això van fer. En l'últim any, el país ha viscut una explosió d'instal·lacions solars privades, moltes amb bateries de liti o inversors híbrids, permetent independència energètica total o parcial sense necessitat d'esperar una millora estructural del sistema públic.
Una mobilitat elèctrica amb segell local
La transició també ha arribat al sector del transport. En un país on milions de persones utilitzen motos o petits vehicles per desplaçar-se, els fabricants locals han detectat una oportunitat d'or. Empreses emergents com Jolta Electric o Vlektra han començat a produir motocicletes elèctriques assequibles i adaptades a les necessitats urbanes. Mentrestant, grans noms com BYD han anunciat inversions milionàries en fàbriques de cotxes elèctrics i estacions de recàrrega.
El més interessant és que aquesta transició està ocorrent des de baix: no es tracta de cotxes de luxe per a èlits urbanes, sinó de vehicles elèctrics lleugers, funcionals i econòmics. Una revolució popular, pragmàtica i eficaç que no espera promeses sinó que crea solucions.
Un canvi de mentalitat institucional
Però aquesta transformació no seria possible sense una reorientació de l'aparell estatal. Durant dècades, Pakistan va ser ostatge de crisis internes i dependent d'ajudes externes. Avui, encara que continuen existint grans reptes, el país està demostrant una nova capacitat de governança centrada en la resiliència climàtica. Iniciatives com la campanya de reforestació massiva "Ten Billion Tree Tsunami" són una mostra del gir polític i social cap a una consciència ambiental real.
Aquest esforç es complementa amb objectius ambiciosos dins de l'Acord de París, comprometent-se a reduir un 50 % les seves emissions projectades per al 2030, part d'això sense condicions externes. És a dir, Pakistan ja no espera ser salvat: ha decidit salvar-se a si mateix.
Una lliçó per a Europa
Mentre a Europa es discuteixen reformes, s'imposen traves burocràtiques i es dubta de cada pas cap a la transició energètica, Pakistan avança amb una estratègia clara: facilitar, no entorpir. Sense grans alardons ni cimeres internacionals, el país està construint una infraestructura neta des de les teulades cap avall, des de les persones cap al sistema.
I aquí ve la dada que ho resumeix tot: el 2024, Pakistan va importar 22 gigawatts en panells solars, més que tot el que ha instal·lat Canadà en la seva història. Una xifra que deixa clar que, en energia neta, ja no n'hi ha prou amb prometre: cal actuar.