Tot va començar quan una clienta d'una botiga a Formentera va demanar parlar en català. L'empleat, segons el vídeo gravat per ell mateix i difós a Twitter, va reaccionar amb incomoditat. Es va queixar que la clienta li parlava “amb aires de grandesa” i es va negar a atendre-la en la seva llengua materna.
“Em vaig sentir atacat”: justificació del dependent
En el seu relat, gravat per ell mateix, el treballador –identificat com a argentí– afirma que es va sentir qüestionat per l'elecció de l'idioma. Lamenta que la clienta li recordés que el català és cooficial a Balears, i al·lega sentir-se “vexat”. Minuts abans de demanar-li que “convidés a marxar”, va insistir que “l'idioma oficial d'Espanya” és l'espanyol i no el català.
En demanar el llibre de reclamacions, la tensió va pujar. Ell assegura que ella “va augmentar el to” i ell li va demanar que se n'anés. El treballador argumenta que no toleraria el que, segons la seva opinió, va ser una agressió verbal. En el seu vídeo, tanca la conversa admetent que intenta aprendre català, però acusa la clienta de creure “que és millor per parlar-lo”.
El vídeo, que es va publicar a Twitter, va desfermar un fort debat. Nombrosos usuaris es van mostrar indignats davant el que consideren “discriminació lingüística”. D'altres, per contra, els de sempre, van aplaudir la postura del treballador.
Què diu la llei sobre el català a les Balears?
La normativa autonòmica reconeix el català com a llengua pròpia i cooficial. Tant administracions com serveis públics han d'atendre en ambdues llengües. En l'àmbit privat –com una botiga– no existeix obligació legal, però sí un consens social favorable a mostrar respecte i proximitat amb tots els clients.
En els darrers anys, l'ús del català en espais turístics i comercials a Balears ha estat motiu de debat recurrent. Aquesta situació no és aïllada: diverses publicacions de premsa regional han recollit incidents similars en àrees d'alta afluència francesa, alemanya o britànica, amb resultats mediàtics i reputacionals adversos.
Organismes ciutadans han advertit dels riscos de tensar la convivència lingüística, especialment en territoris bilingües. Els sindicats de dependents turístics han emès comunicats recordant la necessitat de formació en atenció plurilingüe.
Silenci de la conselleria
De moment, ni l'empresa ni la conselleria balear han emès cap comunicat. La clienta afectada no ha presentat denúncia formal, però organitzacions civils estudien accions per possible vulneració del dret a expressar-se en la seva llengua. S'espera que aviat alguna federació de consumidors espanyola es pronunciï o rebi queixes formals.