La segona onada de calor de l'estiu ha començat a notar-se a les reserves hídriques de Catalunya. Després de diverses setmanes en què els descensos diaris havien estat suaus, la conca interna catalana ha registrat una caiguda del 0,20 % en només vint-i-quatre hores. Aquesta dada no es produïa des del passat 23 de juliol i suposa un punt d'inflexió en un estiu que, fins ara, havia destacat per la seva estabilitat.
En termes absoluts, els embassaments catalans se situen al 74,66 % de la seva capacitat total, un nivell que continua sent excel·lent per a aquesta època. Durant l'última setmana el retrocés acumulat ha estat de l'1,24 %, mentre que en l'últim mes la pèrdua arriba al 3,45 %. La fotografia a noranta dies confirma un descens del 4,03 %, però, així i tot, els valors actuals es troben molt lluny de la situació crítica viscuda el 2024. Aleshores, les reserves amb prou feines superaven el 32 % i la sequera colpejava amb força.
Positivisme en l'anàlisi individual
El comportament individual dels embassaments mostra realitats diverses. Sau ha tornat a ser el més castigat i cau fins al 61,99 %, confirmant la seva vulnerabilitat en períodes prolongats de calor intensa. També Darnius Boadella recula, situant-se al 62,61 %, mentre que Foix baixa lleugerament fins a un sòlid 91,88 %.
En contrast, Susqueda resisteix i manté un 79,80 %, consolidant-se com l'embassament més estable de l'estiu. Els grans referents com La Baells, Sant Ponç i La Llosa del Cavall cedeixen només unes dècimes i continuen a prop del 90 %, fet que confirma el bon estat general.
El conflicte torna a aparèixer a l'eix Siurana–Riudecanyes, condicionat pel transvasament aprovat a principis de mes. Siurana ha baixat fins a un 15,88 %, un nivell molt preocupant que genera alarma a les entitats ecologistes i la població del Priorat. En canvi, Riudecanyes es manté al 47,34 %, un percentatge que seria impensable sense l'aportació extraordinària procedent del seu veí. Aquesta mesura, autoritzada per l'Agència Catalana de l'Aigua, ha reactivat protestes al territori i un debat que estava latent des de feia dos anys.
Tot i que la pèrdua del 0,20 % suposa un entrebanc respecte a la dinàmica positiva mantinguda des de finals del mes de juliol, la situació general continua sent molt favorable. Catalunya afronta la segona meitat d'agost amb un nivell de reserves que permet tranquil·litat i allunya el fantasma de les restriccions immediates.
El gran interrogant és si l'onada de calor consolidarà aquest ritme de descensos o si, com ha passat en setmanes anteriors, la tendència tornarà a suavitzar-se. El que està clar és que, malgrat aquest canvi puntual, la conca interna catalana continua sent una de les grans excepcions hídriques a Espanya.