Junts per Catalunya ha canviat el seu discurs sobre immigració i ha demanat a Pedro Sánchez que cedeixi les competències en aquesta matèria si vol que els processistes continuïn sostenint la investidura. No cal ser un expert en política per entendre que aquest canvi té una explicació. Té noms i cognoms: Aliança Catalana. O Sílvia Orriols i Rosa Maria Soberana.
El partit de Carles Puigdemont sap que molts dels seus votants canviaran la seva papereta i apostaran per Orriols. Estan cansats de processisme, de mentides i de jugades mestres. Se senten enganyats per aquells que no van ser capaços de culminar la independència i veuen en la batllessa de Ripoll la candidata perfecta per aconseguir la restitució de l'Estat català.

Està clar, per tant, que Junts per Catalunya i Aliança Catalana són dos partits frontissa en molts aspectes que preocupen els ciutadans. Per als juntaires ha estat fàcil canviar el seu discurs sobre la immigració. De moment, no afirmen obertament que suposa un problema, però, almenys, accepten el debat.
Partit Popular de Barcelona
El mateix passa amb el Partit Popular de l'Ajuntament de Barcelona. El seu regidor, Daniel Sirera, ha comprat el discurs d'Aliança Catalana i ha assegurat que portarà una moció al ple per modificar les ordenances municipals en matèria de civisme.
Sirera vol prohibir l'ús del burca i el hijab en espais públics com escoles i centres de salut. Argumenten, igual que les dues diputades, que és una qüestió de "respecte cap a la dona" i que s'ha de fer per "dignitat". Pensant en estiu, també vol prohibir el burquini a les piscines municipals, per raons de "salut i d'higiene".
Quant a la seguretat i delinqüència, Sirera també ha demanat més efectius policials, tant de Guàrdia Urbana com de Mossos d'Esquadra, per controlar les zones més conflictives i combatre la multireincidència criminal.

Aliança Catalana va arribar al Parlament per quedar-s'hi
En les eleccions de Catalunya celebrades el 12 de maig de 2024, Aliança Catalana va obtenir 118.302 vots, el que representa el 3,78% del total. Aquest resultat li va permetre aconseguir dos escons al Parlament, un per la circumscripció de Girona i un altre per Lleida. La formació es va quedar molt a prop d'aconseguir entrar a la demarcació de Barcelona, on hauria sumat tres diputats de cop.
L'entrada d'aquest partit ha generat preocupació entre altres partits polítics hegemònics i que representen l'status quo, especialment a causa del seu ràpid creixement, propiciat per un discurs que planteja solucions als veritables problemes de la ciutadania.