Francesc Fenollosa i Ten, actor de doblatge valencià conegut per donar veu al personatge de la versió valenciana del Geni Tortuga —conegut a Catalunya com a Follet Tortuga— de la sèrie Bola de Drac, és una figura clau del doblatge en llengua catalana.
La seva inconfusible veu va marcar la infantesa de tota una generació que va créixer amb les aventures d’en Goku i companyia als anys 90. Avui, amb orgull i to reivindicatiu, Fenollosa ho té ben clar: el doblatge en català (i especialment Bola de Drac) ha fet més per la nostra llengua que qualsevol campanya institucional.
Ell mateix sosté sense embuts que “Bola de Drac va fer més pel foment de l’ús del català, tant al Principat com al País Valencià, que totes les campanyes i institucions juntes”. Aquesta afirmació resumeix el to nostàlgic però combatiu d’un professional que ha convertit la nostàlgia en motor per a la llengua.
Una veu mítica i pedagògica
La veu de Fenollosa s’ha convertit en símbol de l’imaginari col·lectiu en català per a milers de joves valencians d’aleshores. Els catalans també recordarem sempre Vicenç Manel Domènech. No és estrany que, dècades després, encara li demanin constantment que imiti el vell Follet Tortuga: “Cada dia a tota hora em demanen que faci locucions”, admet divertit el doblador valencià.
Tanmateix, darrere d’aquesta faceta entranyable i nostàlgica, Fenollosa sempre ha tingut una vocació que va més enllà de l’entreteniment. “Vaig voler portar el doblatge a la gent”, afirma sobre els inicis de la seva carrera. De fet, ell entén el doblatge com una eina pedagògica i transformadora, apropant aquesta tècnica al gran públic i demostrant que la ficció en català pot educar i unir.
Fenollosa va iniciar la seva trajectòria coincidint amb els primers doblatges en valencià a finals dels anys 80. Es va formar a estudis de Barcelona i aviat va començar a posar veu a sèries japoneses que es doblaven per a Canal 9. El 1989-1990 va arribar Bola de Drac a les pantalles valencianes i catalanes, i amb ella el personatge del Follet (o Geni) Tortuga que ell interpretava.
Aquella sèrie d’animació esdevingué un fenomen sense precedents i va catapultar Fenollosa com a referent del doblatge. També va prestar la seva veu a altres personatges destacats com el Capità Planeta en valencià, però cap altre paper li ha donat tanta popularitat i estima del públic.
Bola de Drac: fenomen cultural i lingüístic
L’impacte cultural de Bola de Drac en català és innegable. Fenollosa recorda que l’arribada de la sèrie va suposar un “esclafit” (explosió) que va marcar tota una generació, i el fet de poder-la veure doblada en la nostra llengua va impulsar l’ús social del català arreu del territori.
Aquells capítols emesos per TV3 i Canal 9 van enganxar no només catalanoparlants, sinó també molts joves de famílies castellanoparlants, que es van familiaritzar amb el valencià gràcies a en Goku i companyia. “Hi havia molta gent castellanoparlant que va aprendre el valencià gràcies a Bola de Drac”, explica Fenollosa sobre el fenomen sociolingüístic que va suposar la sèrie. L’èxit fou tan gran que fins i tot es va crear un club de fans demanant que Canal 9 tornés a emetre Bola de Drac en valencià anys després de la seva cancel·lació.
"Bola de Drac va fer més pel foment de l’ús del català, tant al Principat com al País Valencià, que totes les campanyes i institucions juntes”, afirma convençut Francesc Fenollosa, reivindicant el poder del doblatge com a motor de normalització lingüística. Aquesta frase, pronunciada pel veterà actor, s’ha convertit en tota una declaració de principis per als defensors de la cultura catalana: la ficció televisiva va fer per la llengua el que no van aconseguir ni governs ni institucions amb els seus plans.
Retallades, tancament i lluita per la llengua
No tot ha estat fàcil per al sector del doblatge en català. A finals dels 2000 i principis dels 2010, les polítiques lingüístiques regressives van copejar durament els mitjans en valencià. “Abans de tancar, al Canal 9 va haver-hi un 70% de retallades sobre el pressupost del doblatge, per culpa de la política lingüística del PP”, recorda Fenollosa, assenyalant un dels moments més crítics per a la professió.
Efectivament, els successius retalls del govern del Partit Popular al País Valencià i el tancament de Canal 9 (el 2013) van desmantellar gran part de la indústria local. Com molts companys de professió, Fenollosa es va veure obligat a reinventar-se professionalment després d’aquell cop. En l’àmbit personal també va passar per moments complicats: el 25 d’abril de 2010, el dia del seu aniversari, va arribar a perdre la veu arran d’una crisi personal, un fet que el va posar a prova com a actor.
Lluny de rendir-se, Francesc Fenollosa va canalitzar aquestes dificultats en una nova etapa com a activista lingüístic i educador. Durant els darrers anys ha recorregut centenars de pobles i ciutats oferint tallers de doblatge a públics de totes les edats.
Amb gairebé 4.000 tallers de doblatge a l’esquena, ha visitat centres educatius de tots els nivells i treballat amb persones de perfils molt diversos, des de Puigcerdà fins a Elx. “Ara amb aquest projecte estem establint ponts”, assegura Fenollosa, convençut que el doblatge és una eina potent per fomentar la llengua i la creativitat entre joves i grans. La seva tasca l’ha dut també a espais emblemàtics de la catalanitat, com la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, i fins i tot al Principat d’Andorra, sempre amb l’objectiu de compartir passió per la llengua a través del doblatge.
Orgull i llegat en veu alta
Fidel als seus orígens i compromès amb la llengua, Fenollosa reivindica una identitat sense fronteres dins del domini lingüístic: “Quan em pregunten dic que visc als Països Catalans”, afirma orgullós. Amb aquesta visió integradora, el doblador del Follet Tortuga s’ha convertit en molt més que una curiositat nostàlgica: és un ambaixador del català, capaç d’unir el públic del sud i del nord sota un mateix record compartit i una mateixa llengua.
A prop de la setantena, Francesc Fenollosa continua al peu del canó, demostrant que la veu d’un personatge estimat pot convertir-se en motor de canvi social. El seu llegat no és només haver fet passar bones estones davant la televisió, sinó haver contribuït decisivament a enfortir l’orgull lingüístic de tot un poble, reivindicant que el català —com ell mateix— pot ser proper, viu i incombustible en la memòria col·lectiva.