La Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya, encarregada de gestionar les demandes ciutadanes adreçades a la cambra, ha votat en contra de la proposta de Vox per presidir l’òrgan, trencant així l’acord de repartiment de presidències aprovat per la Mesa el passat 10 de setembre. Aquest acord assignava la presidència de la comissió a Vox, que va proposar la diputada Mònica Lora per ocupar el càrrec. La candidatura ha estat tombada amb els 13 vots en contra de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, mentre que només ha rebut el suport de PP i Vox, i l’abstenció d’Aliança Catalana.
La sessió ha començat amb el rebuig de la majoria de membres a ratificar la proposta de Lora per assentiment, la qual cosa ha desencadenat una votació secreta en urna que ha confirmat el rebuig a la presidència de Vox. Davant d’aquesta situació, Mònica Lora ha demanat la suspensió de la sessió, i, després de consultar amb els lletrats, la vicepresidenta de la comissió, Andrea Zapata (PSC), ha decidit aixecar la reunió i traslladar la situació a la Mesa del Parlament perquè decideixi com actuar.
La suspensió de la sessió endarrereix les demandes ciutadanes
Aquesta suspensió ha generat malestar entre alguns sectors, especialment entre els que denuncien que el rebuig a la candidatura de Vox respon a la dinàmica dels anomenats “cordons sanitaris” aplicats per part dels partits majoritaris per limitar la presència de certs grups polítics. En aquest sentit, diverses peticions ciutadanes que esperaven tramitació s’han vist afectades per l’ajornament. La diputada d’Aliança Catalana Rosa Maria Soberana, present a la sessió, ha denunciat posteriorment que aquest bloqueig per part dels partits tradicionals, que ha qualificat de “cordó sanitari SL", a la xarxa social 𝕏 està retardant les tramitacions pendents al Parlament, allargant així el procés de resposta a les demandes de la ciutadania.
En declaracions posteriors a la sessió, la diputada d’Aliança Catalana ha remarcat la seva preocupació pel fet que les maniobres per bloquejar l’assignació de Vox acabin repercutint en les demandes dels ciutadans. “Assistim a una comissió que hauria de posar en valor les preocupacions ciutadanes, però el sistema de cordons sanitaris només està aconseguint frenar la tramitació de les peticions del poble,” ha afirmat. La diputada ha manifestat el compromís d’Aliança Catalana amb les demandes ciutadanes i ha denunciat que les dinàmiques de bloqueig parlamentari estan entorpint l’agenda de les comissions.
El repartiment de presidències i la qüestió dels "cordons sanitaris"
L’acord de repartiment de presidències, signat el passat 10 de setembre, assignava al PSC i a Junts la presidència de 7 comissions cadascun, a ERC la presidència de 4, al PP la presidència de 3, i a Comuns i Vox la de 2 comissions cadascun. Dins d’aquesta distribució, Vox havia de presidir les comissions de Peticions i de Consolidació de Textos Normatius, amb l’argument que, per representativitat, se’ls assignaven dos òrgans de baixa rellevància.
Amb el rebuig a la presidència de Vox, les crítiques de les formacions minoritàries guanyen pes, ja que denuncien que els cordons sanitaris aplicats pels partits majoritaris estan limitant la seva participació real dins de la institució. La situació ha reobert el debat sobre la igualtat de drets en l’accés a càrrecs i la capacitat d’incidir en les decisions parlamentàries, especialment en comissions amb un paper rellevant en la recepció de demandes ciutadanes, com la de Peticions.
La Mesa del Parlament i la continuïtat de les peticions ciutadanes
La decisió sobre la presidència de la Comissió de Peticions queda ara en mans de la Mesa del Parlament, que haurà de valorar com procedir en un moment de tensions creixents. Mentrestant, les peticions ciutadanes pendents de tramitació es troben afectades per la suspensió de la sessió, endarrerint així el procés de resposta institucional. Aquest episodi posa de manifest les dificultats de representació i la complexa dinàmica parlamentària, amb el risc que les pugnes polítiques interfereixin en el funcionament de l’òrgan encarregat de donar resposta a les demandes de la ciutadania.