L'ús del català en l'àmbit sanitari torna a estar al centre del debat públic. La Fundació Puigvert, referent en urologia, nefrologia i andrologia a Catalunya, ha fet un pas ferm: des d'ara, el coneixement del català serà un requisit imprescindible per a aquells que aspiren a treballar a la institució. Una decisió que, segons la seva presidenta, Helena Ris, respon no només al compliment de la normativa, sinó també a un compromís social.
Un pla lingüístic amb visió de futur
La mesura es materialitza a través d'un pla de gestió lingüística que ja s'ha començat a aplicar. Segons va explicar Ris en una entrevista a Tot es mou de TV3, l'objectiu no és només ajustar-se al que dicta la llei del Departament de Salut, que exigeix a les institucions sanitàries disposar de plans lingüístics, sinó també fomentar activament l'ús del català entre els professionals i els pacients.
"El Departament de Salut té una normativa que obliga a elaborar aquest pla", va detallar Ris, "però, sobretot, som una institució del país i hem d'assumir el repte de facilitar als nouvinguts el coneixement del català". La presidenta va insistir que el dret dels pacients a ser atesos en la seva llengua és un pilar essencial del servei públic de salut.
750 treballadors de 50 nacionalitats diferents
La Fundació Puigvert compta actualment amb més de 750 treballadors d'unes 50 nacionalitats diferents, cosa que converteix el multilingüisme en una realitat quotidiana. No obstant això, Ris va assegurar que la implantació del pla ha estat ben rebuda per la majoria dels professionals.
"La implementació ha estat vista de manera positiva perquè s'ha fet de manera amable però amb fermesa", va explicar. A més, va remarcar que s'han posat a disposició dels treballadors totes les eines possibles per facilitar l'aprenentatge de l'idioma, des de recursos de la Generalitat fins a programes del Consorci de Normalització Lingüística.
Dos anys per aprendre l'idioma si no es compleix el requisit
Una de les qüestions que més interès ha despertat és què passa amb els aspirants que no poden acreditar el nivell de català requerit. La presidenta va aclarir que si el candidat compleix amb la resta de mèrits necessaris per al lloc però no domina la llengua, se li ofereix un termini de fins a dos anys per aprendre-la.
"No es tracta d'excloure", va subratllar Ris, "sinó de donar oportunitats i acompanyar els professionals en la seva adaptació". Aquesta política busca equilibrar l'excel·lència mèdica amb el respecte i promoció de l'idioma propi del territori.
Un procés gestat amb consens intern
Segons va explicar Helena Ris, el pla no va néixer de la nit al dia. La seva gestació va començar fa gairebé dos anys, coincidint amb una creixent preocupació pel retrocés de l'ús del català en diversos àmbits socials, inclòs el sector sanitari. "El sector salut no és aliè al que passa a la societat", va reconèixer.
El desenvolupament del pla va comptar amb un ampli consens intern entre els diferents professionals de la plantilla, cosa que Ris considera fonamental per al seu èxit. "Hem construït aquest pla amb molt de consens, amb unes 15 mesures per fomentar l'ús del català a la fundació".
El català, més que una eina de comunicació
La presidenta de la Fundació Puigvert va emfatitzar que l'idioma no és només una eina per transmetre informació mèdica, sinó també un vehicle per respectar els drets lingüístics dels pacients i reforçar el sentiment de pertinença a la societat catalana.
Encara que més del 50% de la plantilla utilitza habitualment el català, Ris va reconèixer que de vegades els professionals canvien d'idioma, especialment quan hi ha alumnes o professionals de fora. No obstant això, va insistir en la importància que aquells que coneixen el català l'utilitzin sempre que sigui possible, canviant només quan sigui estrictament necessari per a la comprensió dels interlocutors.
El que diu finalment sobre els catalans
Helena Ris va concloure amb una reflexió que resumeix l'esperit del pla: "El català no és només una llengua de treball, és un dret dels pacients i una responsabilitat dels que formem part d'aquesta societat. Els que sabem català hem d'utilitzar-lo sempre que sigui necessari.
És una manera de preservar la nostra identitat col·lectiva i de garantir una atenció sanitària de qualitat per a tots els catalans." Amb aquesta declaració, la Fundació Puigvert no només compleix amb la normativa, sinó que es posiciona com una institució que defensa el català com a llengua vehicular i com a símbol d'inclusió i respecte.