El 54% de les converses exclusivament entre nens als caus i esplais són en català. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi de Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Així mateix, prop d'un 70% de totes les converses que tenen lloc en aquests espais, incloent-hi monitors i nens, es produeixen en català i un 30% en castellà.
En el cas de converses entre nens o entre nens amb monitors o caps, el percentatge de català baixa al 64%, mentres que els monitors i caps utilitzen el català en el 77% dels casos. L'estudi recull 3.954 converses a 22 caus i esplais amb 1.413 participants a través del mètode d'observació no participant. Plataforma per la Llengua i el CNJC han presentat aquest dijous l'estudi 'L'estat del català al cau i l'esbarjo. Estudi sociolingüístic a l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya', encarregat per la plataforma d'entitats juvenils.
Segons l'estudi, un 54% de les converses en què només participen nens, sense intervenció de caps o monitors, són en català. La resta es produeix majoritàriament en castellà, mentre una part molt residual es dóna en altres llengües. En canvi, quan els nens es dirigeixen als monitors o als caps, ho fan en català en un 73% de les converses. En termes generals, prop d'un 70% de les converses als caus i esplais es produeixen en català, i un 30% en castellà.
En el cas dels nens el percentatge de català baixa al 64% en el total de converses en què intervenen (i puja al 35% de castellà), mentre que els monitors i caps utilitzen el català en el 77% dels casos cap als nens i el 22% en el cas de l'espanyol. A més a més, en un 80% de les converses entre monitors i caps s'utilitza el català.
Eloi Planas, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, ha destacat que els nens canvien de llengua depenent de l'interlocutor que tenen davant o context. "Aquests canvis tenen patrons que es repeteixen com la introducció de paraules i frases en castellà a l'hora de fer jocs". Així mateix, va afegir el canvi de llengua es produeix perquè un es dirigeix en castellà a la resta i produeix un canvi d'idioma als seus interlocutors.
Pel que fa a la repercussió de la condició lingüística ambiental (CLA), en referència a la situació del català en una zona, Planas ha afirmat que s'observa una clara diferència en l'ús del català entre els caus i esplais de CLA baixa, per un costat, i els de CLA mitjana i alta, de l'altra. En els primers, la llengua de les converses quan hi participa algun nen no arriba, en cap cas, al 50% en català i quan les converses són entre nens només el 15,3% és en català.
Planas ha indicat que les noies utilitzen més el català que els nois, sobretot a les converses entre ells. De fet, ha destacat, a les converses no mixtes de nois, el català no és la llengua majoritària (49,6%), mentre que en el de les noies el percentatge és molt més elevat (60,9%). Per part seva, Maria Vilàs, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, ha reivindicat l'associacionisme educatiu com a espai de resistència on caps i monitors i juguen un paper essencial. "És a la relació entre nens i joves on s'ha de posar el focus".
Metodologia
Xavier Tenorio, responsable tècnic de l'estudi i cap de l'àrea d'estudis de Plataforma per la Llengua, ha explicat que l'estudi s'han efectuat en observacions 22 caus i esplais i s'han recollit 3.954 converses en què han intervingut 1.413 participants i s'han realitzat 138 registres de veu per a l'anàlisi qualitativa.
Tenorio ha indicat que el mètode de l'estudi ha estat l'observació no participant, una metodologia que ja es va utilitzar als estudis sociolingüístics als patis realitzats per Plataforma per la Llengua i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc. En una nota, van explicar que els observadors es van desplaçar on es feien les activitats dels caus i esplais i, sense interferir-hi, recollien informació tant de caràcter quantitatiu (el nombre de converses, la seva llengua i una altra informació respecte dels interlocutors) com de caràcter qualitatiu.
A més, els caus i esplais no sabien quina era la temàtica concreta de l'estudi, perquè el seu comportament lingüístic no es veiés afectat. La selecció de la mostra de caus i esplais observats s'ha fet de manera aleatòria, però seguint una sèrie de criteris de representativitat territorial i del context lingüístic.
A l'hora de realitzar la selecció de la mostra s'han tingut en compte dues variables: la mida del municipi i la condició lingüística ambiental de la secció censal on es troba el cau o esbarjo. Aquest darrer indicador es basa en les dades del coneixement del català del Cens de població i habitatges de l'any 2011 i mostra quina és la vitalitat del català en un territori determinat.