Sílvia Orriols amb barretina

La barretina de la Sílvia

Sílvia Orriols ha sorprès tothom

El seu avi no va anar a Cuba, ni va morir a la coberta de cap vaixell de guerra. El seu avi era un humil pagès de Gombrèn amb barretina, una barretina que la Sílvia Orriols conserva com un tresor i que usa com amulet en els moments transcendentals.

La portava l'any 2017 quan va entrar per primera vegada com a regidora al consistori de Ripoll. També la duia –i se la va posar– quan el juny passat fou investida com a batllessa. I ara, com era previsible, la barretina de l'avi ha irromput a la sessió constitutiva del Parlament, convertint-se en la protagonista icònica del seu ideari polític.

L'antigor d'aquesta prenda es remunta a l'època grega, quan els soldats duien el barret pili sota el casc. Per als romans, el barret frigi simbolitzava l'emancipació dels esclaus ("libertos").

Al llarg de la història ha representat la reivindicació de les classes populars envers l’opressió de les classes dominants. A la guerra d'independència americana, els barrets frigis van passar a anomenar-se "Liberty Caps", agafant l’herència simbòlica dels republicans romans que van lluitar per recuperar la seva sobirania. L'any 1775 la barretina apareix incorporada als escuts de l'Armada i del Senat dels EUA. En l’actualitat molts escuts de països americans contenen la barretina (Cuba, Haití, Nicaragua, Argentina, El Salvador).

Al conegut quadre de Delacroix "La llibertat  guiant al poble" (1830) podem observar que la figura principal – Marianne – símbol de la Revolució Francesa,  duu al cap una barretina! Els sants-culotte exhibien amb orgull el "Bonnet Rouge", que per a ells era un tret d’identitat ple del contingut revolucionari.

Joan Amades detalla l'àrea geogràfica en la qual era habitual portar barretina a l'edat mitjana: dins la Nació Catalana, Andorra, Balears, Còrsega, Malta, Nàpols, Sardenya, Sicília, València, Dalmàcia, Ístria, Gènova, Marsella i Niça, fins i tot a Lisboa. Però mai a Castella! N'era costum, especialment entre els mariners i pescadors, també entre els pagesos i àdhuc els bandolers. Els revoltats a la Guerra dels Segadors anaven tots amb barretina. La Revolta dels Barretines (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II que va tenir una especial intensitat a Osona, al Bages i al Vallès Oriental.

Diuen que Cristòfol Colom duia barretina quan va descobrir Amèrica... Ja méd tard se la posaran Picasso, Dalí, Messi... i ara la Orriols de Ripoll.

Poca broma, doncs, amb la poderosa càrrega històrica de la barretina. Mai una peça de llana havia contingut tanta semàntica iconogràfica. La barretina s'ha utilitzat sempre com a símbol de catalanitat i de lluita per la llibertat.

Els dos "vots nuls" d'avui han sigut els d'Aliança Catalana. En Ramon Abad i la Sílvia Orriols han escrit a la papereta "ESTAT CATALÀ". Més clar l'aigua, per si alguns en tenien cap dubte. El nacionalisme torna a ser al Parlament. Que es preparin els botiflers i els col·laboracionistes. Nacionalisme de pedra picada i amb la barretina posada. Via fora els adormits!