De l'impacte de la tragèdia al desànim. Un mes després de la dana a la Comunitat Valenciana, els veïns de Paiporta encara treuen fang i netegen casa seva. Els carrers d'aquest municipi, zona zero de la catàstrofe, continuen les tasques de recuperació i es respira pols en suspensió.
ACN ha tornat a entrevistar els mateixos veïns quatre setmanes després, entre ells, Antonio. Continua vivint a casa dels fills perquè el seu habitatge va quedar negat d'aigua. "És una vergonya, vivim de la misericòrdia", denuncia.
Encara no ha rebut cap ajuda, però assegura que es refarà: “Tinc 75 anys i tornaré a començar”. El cansament, la indignació i el sentiment d'abonament persisteix entre el veïnat, que veu com cada cop hi ha menys voluntaris.
El seu cru testimoni
Antonio Casas ha perdut tots els mobles de casa seva. Té les estances pràcticament buides i ja netes, però el rastre de la riuada encara està ben visible a les parets de casa seva.
“No llençaré la tovallola, la meva dona i jo ho arreglarem tot, a reparar i a viure perquè la vida continua”, assegura. Tot i això, lamenta que encara no han rebut cap ajuda, encara que la van sol·licitar el “segon dia”. "No tinc cap notícia, no m'han donat res, ni una trucada telefònica, res", comenta.
Just davant de la casa d'Antonio, viu Carlos, ell també va patir danys a la planta baixa. Es troba en situació d'ERTO perquè treballava a una immobiliària. Des del minut u de la tragèdia s'ha bolcat a netejar i ajudar els veïns.
"Estic cansat, resignat, desencantat, és el que pensem tots, que es deixin de discutir, hi ha gent que ho ha perdut tot", reclama l'home a les diferents autoritats.
"Les ajudes no arriben"
"És vergonyós, som a Espanya, València, és insostenible, les ajudes no arriben, els pèrits no passen, ens és igual de qui és la culpa. Que es posin les piles i ens arribin les ajudes”, insisteix Carlos.
Aquest veí, que ha obert un canal per xarxes socials per recollir productes i també aliments, agraeix l'onada de solidaritat rebuda i la tasca dels voluntaris més joves. Tot i això, lamenta que cada vegada hi ha menys persones ajudant al carrer: "Al principi hi havia molts voluntaris, però ha passat un mes i és normal".
Comparteix semblar, Mari Luz, una noia de Madrid que és la tercera vegada que fa de voluntària a la zona. Ella explica que ha vist molts canvis respecte a la darrera vegada que va venir.
"El segon cap de setmana estava pràcticament igual que el primer, ara, tot està millor, el fang ja està sec", afirma. Tot i això, assenyala que la pols en suspensió no ha desaparegut.
De fet, els carrers del centre de Paiporta i al voltant del barranc del Poio ja són transitables. Les màquines excavadores i els efectius de l'UME continuen treballant per recuperar l'aspecte que tenia la població abans de la catàstrofe. En canvi, la imatge és molt diferent als afores, on s'acumulen els vehicles danyats a cementiris improvisats.