Sílvia Orriols no és una política a l'ús. No juga amb mitges tintes, no s’amaga darrere eufemismes, i no demana permís a ningú per defensar el que creu. En un país on la submissió institucional i el bonisme han esterilitzat la causa catalana, ella ha recuperat l’orgull, la veritat i la força. I ho ha fet amb contínues picades d’ullet a l’electorat català des de l’anhelat faristol que tant reclamava. Sense premsa amiga, amb tot l’establishment en contra. Sense xarxa de servituds. Fe en l’Ideal. A pit descobert.
Des del primer dia com a batllessa de Ripoll, ha estat un exemple de gestió, valentia i coherència i des que ha entrat al Parlament, se n’ha fet un fart de deixar en evidència tots aquells que s’omplen la boca de sobiranisme mentre voten lleis espanyoles, apliquen l’agenda 2030 i fan seguidisme de Madrid. Orriols ha obert una esquerda profunda dins del sistema, i a través d’ella hi entra la veu d’un poble fart de traïcions (i una reconfiguració de l’espectre polític català heretat pel règim del 78).
Una expansió electoral imparable
Mentre els mitjans del règim ignoren o difamen, el creixement d’Aliança Catalana és silenciós i persistent, orientat al país. De fet, gràcies a l’altaveu parlamentari i una organització metòdica arrelada al territori, ja sumen 14 regidors en diverses viles catalanes incloent Ripoll.
Els números no menteixen: segons el darrer baròmetre del CEO (juliol 2025), Aliança Catalana passaria de 2 a 10-11 escons, un creixement geomètric que cap mitjà convencional podrà ignorar gaire temps més un cop s’iniciï el curs polític amb la Diada Nacional de Catalunya.
Un fenomen de país
Tal com analitza Fenomen Orriols: la nova política, no som davant una candidatura més. Estem davant una resposta emocional, política i cultural al que molts catalans viuen com una triple traïció: la dels partits dits independentistes, la dels mitjans subvencionats i la de les estructures que han cedit davant l’Estat.
Orriols articula un discurs que barreja sobirania nacional, justícia social, identitat cultural i protecció del territori. Parla clar. Parla com el poble. I per això tothom l’entén. La seva figura connecta amb un imaginari col·lectiu trencat, amb una Catalunya ferida que ja no confia en ningú. I precisament per això, la seva força és temuda per totes les capelletes i guinguetes colonials. La coherència discursiva, el rigor parlamentari, el domini del reglament i el coratge estratègic d’Aliança Catalana han posat en escac un sistema que fins ara només coneixia l’obediència com a norma.
L’única oposició real
Al Parlament, mentre uns regategen per un grup, una cadira o un minut de TV3, Orriols planta cara a tot. Als cordons sanitaris, als insults, a la censura, a les manipulacions. Ho fa sola, però no està sola: darrere seu hi ha un poble que observa, que desperta, que es prepara.
Aliança Catalana ha denunciat el cas DGAIA, ha posat en evidència el cinisme de la CCMA, ha revelat els silencis interessats dels grans partits sobre corrupció, immigració descontrolada, desnacionalització i entrega. Ha portat al Parlament temes que altres amagaven sota la catifa. I ho ha fet amb el dret inalienable a representar qui no té veu.
Una travessia sense retorn
Com bé apuntava fa pocs dies Enric Vila, la travessia d’Orriols és també una travessia de país. I és irreversible. Quan una nació recupera la veu, quan la gent sent que algú parla per ells, quan les coses que no es podien dir tornen a dir-se, el sistema acaba col·lapsant.
Orriols ja no és només la batllessa de Ripoll o la diputada que incòmoda. És el símbol d’una resistència cultural, d’una esperança nacional i d’una rebel·lió moral contra la decadència actual.
Eleccions municipals del 2027
La mirada ja apunta l'any 2027, on Aliança Catalana es proposa fer el gran salt territorial. Amb milers de simpatitzants i militants organitzats i mobilitzats arreu del país, amb estructures sòlides a desenes de municipis, i amb un relat cada cop més compartit, la seva presència s’estén com una taca d’oli imparable: cap mitjà pot aturar el boca-orella.
L’èxit no serà un accident. Serà fruit de la perseverança, del treball constant, de la convicció que la llibertat no es negocia ni es delega. Catalunya necessita disposar d’una força política que no es ven, que no pacta amb qui ens vol esclaus i que no es doblega davant la correcció política.
Catalunya no pot esperar més
Aliança Catalana no és una moda. És una força històrica que creix a contracorrent, alimentada pel coratge, per la veritat i per Sílvia Orriols. La repressió, el silenci o el menyspreu no fan altra cosa que enfortir-la. I el seu missatge és clar: Catalunya no pot esperar més.
Quan el poble es mou, res no l’atura. I Sílvia Orriols ha demostrat que no cal demanar permís per defensar el que és just. Cal només una cosa: no tenir por.
Irreversible.