El Parlament de Catalunya ha estat avui l’escenari d’una roda de premsa contundent per part d’Aliança Catalana, on la diputada Rosa Maria Soberana i el representant del partit Robert Masip han alçat la veu sobre qüestions que, segons denuncien, són deliberadament silenciades pels grans mitjans i l’establishment polític.
L’agressió política i la resposta institucional
La compareixença ha començat amb una declaració clara sobre la recent detenció de tres persones vinculades a l’esquerra radical per l’agressió del 26 de gener contra Josep Manel M. i altres militants d’Aliança Catalana durant una parada informativa. “Això no va ser una confrontació”, ha insistit Soberana, “va ser una agressió amb totes les lletres, una mostra més de la impunitat amb què actuen certs sectors polítics a Catalunya.”
La diputada ha criticat la manera com alguns mitjans han intentat suavitzar els fets amb un llenguatge equívoc, titllant l’agressió de simple enfrontament. “El lèxic és important”, ha remarcat, “perquè blanquejar la violència només alimenta la seva continuïtat.”
Davant d’això, XCatalunya ha volgut anar més enllà i ha formulat la pregunta clau: “Vostè creu que a Catalunya s’està emulant el terrorisme de baixa intensitat que hi havia al País Basc als anys 90 contra formacions polítiques?”
La resposta de Soberana ha estat contundent: “Aliança Catalana sempre ha condemnat la violència, vingui d’on vingui, però és innegable que hi ha un patró de permissivitat envers els atacs que rebem. És inadmissible.”
El caos a Rodalies, una crisi encoberta
Més enllà de la violència política, Soberana també ha carregat contra la situació de Rodalies, un problema endèmic que el Govern de la Generalitat i l’executiu espanyol es passen com una pilota. “Ens volen fer creure que la vaga s’ha desconvocat, però el caos segueix afectant milers d’usuaris cada dia”, ha denunciat, posant en evidència la manca de voluntat política per resoldre la qüestió ferroviària.
Covid persistent: la pandèmia invisible
El moment més colpidor de la roda de premsa ha arribat amb la intervenció de Robert Masip, que ha posat sobre la taula una realitat silenciosa però devastadora: la Covid persistent. “Fa cinc anys del confinament i encara hi ha milers de persones arrossegant seqüeles incapacitants, completament abandonades per les administracions”, ha denunciat amb veu ferma.
Segons un estudi recent de l’Institut Germans Trias i Pujol, fins a un 23% de la població podria estar afectada per aquesta malaltia crònica. Fatiga extrema, boira mental, dolors musculars i problemes respiratoris són només alguns dels més de 200 símptomes associats. “Viure amb Covid persistent és un autèntic calvari”, ha lamentat Masip, assenyalant que molts pacients han estat acomiadats irregularment o s’han vist immersos en judicis absurds per demostrar la seva incapacitat.
Aliança Catalana ha presentat un seguit de demandes concretes
- Reconeixement oficial de la Covid persistent com a malaltia crònica amb impacte social, laboral i sanitari.
- Creació d’un registre oficial de casos a Catalunya.
- Destinació d’una partida pressupostària específica per a la investigació i l’atenció sanitària.
- Formació obligatòria per a professionals mèdics per evitar el menysteniment de la malaltia.
- Establiment d’unitats d’atenció post-Covid en totes les regions sanitàries catalanes.
“És indignant que després de cinc anys encara no tinguem un recompte clar d’afectats”, ha etzibat Masip, recordant que actualment només hi ha una unitat d’atenció especialitzada a Can Ruti, amb una llista d’espera de més de dos anys.
Una advertència final: que no es repeteixi la vulneració de drets
Abans de concloure, Soberana ha volgut deixar clar un últim missatge: “No podem permetre que es repeteixi la repressió de drets que vam viure durant la pandèmia. Les restriccions arbitràries, la coerció i la censura no poden tornar a ser eines polítiques.”
Amb aquesta declaració, la roda de premsa ha arribat al seu final, però el missatge ha quedat clar: Aliança Catalana no està disposada a callar davant les injustícies. I, com sempre, el Parlament ha estat testimoni d’un discurs que incomoda els poders establerts.