L’Ajuntament de Barcelona, sota el govern de Jaume Collboni (PSC), ha protagonitzat un dels escàndols més greus dels últims temps: el 8 de juliol de 2025, durant la presentació de l’Informe de l’Observatori de la Discriminació 2024, va permetre que la companyia madrilenya “Teatro Sin Papeles” representés un espectacle amb continguts clarament catalanòfobs.
En un acte que havia de combatre la discriminació, es va ridiculitzar el català, els seus parlants i els esforços per la seva normalització. Aquest episodi no només exposa la negligència de l’Ajuntament, sinó que qüestiona el seu compromís amb la llengua pròpia de Catalunya.
Un atac a la llengua amb fons públics
L’Informe de l’Observatori de la Discriminació 2024, presentat dimarts passat, revela que el 99% de les discriminacions lingüístiques a Barcelona són contra els catalanoparlants, amb un augment del 52% respecte al 2023 (de 125 a 190 casos).
Malgrat aquestes dades alarmants, l’Ajuntament va donar l’escenari a “Teatro Sin Papeles”, una companyia de Madrid, perquè representés “Esas Latinas”, una obra amb esquetxos que ridiculitzen metges que parlen català, requisits laborals de coneixement de la llengua i l’ús del català en espais d’acollida. Aquestes burles no només són una ofensa directa als catalanoparlants, sinó que contradiuen el propòsit mateix de l’acte: combatre la discriminació. Com pot un govern municipal justificar finançar, amb diners dels contribuents, un espectacle que ataca la llengua pròpia del país?
Les disculpes de Jaume Collboni i la tinenta d’alcalde Maria Eugènia Gay arriben tard i són insuficients. Collboni, en una publicació a Instagram, va admetre un “error de supervisió” i va reafirmar el seu “compromís” amb el català, mentre Gay va assegurar que el gag ofensiu no estava en el contingut revisat prèviament.
Però aquestes paraules no poden esborrar la irresponsabilitat d’un govern que ha fallat estrepitosament en la supervisió d’un acte oficial. Gay va descartar dimissions i accions concretes, limitant-se a promeses vagues sobre un futur “comissionat de cultura” que encara no s’ha materialitzat, malgrat un acord amb ERC al febrer. Aquestes excuses són un insult a la intel·ligència dels ciutadans i un menyspreu als 1.956 casos de discriminació reportats el 2024, molts dels quals apunten directament al retrocés del català.
Parla Català - Teatro Social - Obra «Esas Latinas»
Indignació a les xarxes i crisi a la CUP
La publicació del vídeo de l’acte a YouTube va desfermar una onada d’indignació a 𝕏, on usuaris com @ThankYouFromCat han denunciat l’espectacle com una “mostra d’odi” contra els catalanoparlants, exigint accions legals contra l’Ajuntament i la companyia. @kim_soler va assenyalar l’origen madrileny de “Teatro Sin Papeles”, qüestionant si es tracta d’una provocació deliberada, i va fer una crida a “apretar” l’Ajuntament. @LlibertatCat_ va titllar els actors d’“ultres supremacistes”, mentre @OBenitezJounou va acusar la companyia de xenofòbia.
Aquestes reaccions reflecteixen el sentiment de traïció d’una societat que veu com la seva llengua és atacada des de les mateixes institucions que haurien de protegir-la.
A més, l’escàndol ha destapat una crisi interna a la CUP. L’exdiputada Basha Changue va defensar l’obra, argumentant que criticava l’ús del català com a “requisit burocràtic” i proposant alternatives com la televisió infantil. La CUP, però, la va desautoritzar, acusant-la d’“espanyolista” i reafirmant que el català és “la llengua pròpia de Catalunya” i un “tret diferencial”.
Aquest conflicte evidencia les tensions entre els sectors radicals i institucionals de la CUP, amb precedents com les crítiques de Santi Aranya per desallotjaments a Girona.
L’actuació de l’Ajuntament no és un error aïllat, sinó un reflex de la seva desconnexió amb la realitat lingüística i cultural de Catalunya. El govern de Collboni, amb el suport del PSC, sembla més preocupat per mantenir una imatge de “progressisme” cosmopolita que per defensar els drets dels catalanoparlants. En un context on el 90% de les discriminacions lingüístiques són contra el català, permetre un espectacle que banalitza aquests drets és una traïció a la ciutadania.
Entitats com Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural han exigit una rectificació i un comissionat de cultura, però l’Ajuntament només ofereix paraules buides. Junts ha anat més enllà, registrant una bateria de preguntes al Parlament i demanant la compareixença del conseller Francesc Xavier Vila per aclarir si es prendran mesures legals contra aquest “atac” a la llengua.
Calen responsabilitats, no paraules
L’escàndol de l’Ajuntament de Barcelona és una vergonya nacional. Finançar un espectacle catalanòfob amb diners públics, en un acte contra la discriminació, és un insult a tots els catalans que lluiten diàriament per la supervivència de la seva llengua. Les disculpes de Collboni i Gay no són suficients: cal una investigació exhaustiva, la depuració de responsabilitats i un compromís ferm per protegir el català. Aquest episodi no serà oblidat, i farem tot el possible perquè es faci justícia.