Ripoll encara arrossega les cicatrius dels atemptats del 17 d'agost de 2017, quan un grup de joves radicalitzats, formats a la població, va perpetrar atacs que van sacsejar el país. Aquest episodi no només va posar el municipi al centre de la mirada mediàtica internacional, sinó que també va exposar les fragilitats d'una convivència aparentment tranquil·la.
Set anys després, les dinàmiques de desconfiança i polarització han pres formes més complexes. El trauma ha deixat un terreny fèrtil per a tensions culturals i la percepció de descontrol davant fenòmens com el narcotràfic o la marginalitat, especialment dins la comunitat musulmana, que representa una part significativa de la població local.
El cas d’Omar Elabdali: lideratge controvertit sota sospita
Omar Elabdali, secretari de l'Associació Marroquina Juvenil del Ripollès, és una de les figures més polèmiques de l'actualitat local. Fundada artificialment i fortament promocionada pels mitjans del règim com a resposta a l’ascens d’Aliança Catalana i a la investidura de Sílvia Orriols com a batllessa, l’associació s’ha presentat com una eina per combatre el discurs que consideren hostil envers la comunitat musulmana.
No obstant això, Elabdali es troba ara immers en una tempesta mediàtica i policial. Durant una operació coordinada en el marc del Pla Daga, destinada al control d’activitats delictives en locals de Ripoll i Campdevànol, ha estat identificat per les autoritats i sancionat per desobediència a una agent de policia. A més, la seva situació irregular a Espanya ha derivat en l'obertura d'un expedient d'expulsió. La seva implicació en un entorn marcat per la delinqüència, amb actes aixecats per drogues i armes, ha fet créixer els dubtes sobre la seva figura com a líder associatiu.
La seva associació comparteix missatges de Twitter que insulten a l'alcaldessa de Ripoll. Li diu "sonada" i qualifica les seves polítiques de "paranoies".
A més, Omar Elabdali, és una persona molt activa a xarxes socils, també en nom propi. La majoria dels seus missatges van destinats a atacar la figura de Sílvia Orriols i al partit Aliança Catalana. En el següent vídeo es poden veure ciutadans d'origen marroquí, segons ell, hereus del món, per haver fet un gest d'humanitat.
Wafa Marsi: el declivi d'una mediadora
Això ens recorda el cas de Wafa Marsi, de suposades figures amb trajectòries respectables que acaben formant part de dinàmiques delictives. Marsi, antiga mediadora social reconeguda pel seu treball després del 17-A, fou detinguda per la seva presumpta vinculació amb una xarxa de tràfic de drogues. Les autoritats la situen com una peça clau en una organització que transportava grans quantitats d’haixix i marihuana i que disposava d’armes de foc i guerra en les seves operacions.
Aquest cas ha tingut un impacte devastador a Ripoll, alimentant els prejudicis i reforçant la percepció de fractura social. La seva trajectòria exemplifica com els esforços per construir ponts poden quedar desbordats per realitats que superen les iniciatives d'integració.
Un municipi a la recerca d’una nova identitat
Els desafiaments que afronta Ripoll van més enllà dels casos d’Elabdali i Marsi. La seva herència com a "bressol dels terroristes del 17-A" ha deixat una marca indeleble, alhora que ha polaritzat el discurs polític i social. La batlessa Sílvia Orriols, amb el seu discurs contundent contra la delinqüència i la immigració il·legal, ha dinamitat qualsevol possibilitat de consens, mentre que sectors contraris l’acusen de fomentar un clima de desconfiança que dificulta la convivència.
Reptes i oportunitats
Els casos d’Elabdali i Marsi són una oportunitat per reflexionar sobre la necessitat d’abordar els problemes des de l’arrel. Ripoll necessita altres solucions centrades en el reforç de les polítiques de seguretat. El futur del municipi depèn d’un esforç col·lectiu que eviti reproduir els errors del passat. Ripoll pot esdevenir un exemple de resiliència, però només si afronta els seus fantasmes amb valentia i una mirada clara cap al futur. Els errors del 17-A són una lliçó que el municipi no es pot permetre ignorar i que manté viu el capteniment de la seva batllessa.