Aquest dimarts, el Parlament de Catalunya ha viscut una compareixença carregada de tensió i nervis a flor de pell. El president Salvador Illa s’ha vist obligat a comparèixer per donar explicacions sobre el Cas Koldo, la trama de corrupció que apunta directament a la gestió de contractes públics durant la pandèmia quan ell era ministre de Sanitat. Junts va forçar la compareixença, però ha estat Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, qui ha fet saltar pels aires el silenci còmplice del sistema amb una intervenció implacable, crua i demolidora.
“Aquí, qui la fa no la paga. Qui la fa ens governa.”
Aquesta ha estat la frase que ha marcat l’inici del discurs. Amb una fredor contundent, Orriols ha exposat davant la cambra el que milers de catalans pensen, però pocs polítics s’atreveixen a dir.
Ni el lladregot de carrer ni el ministre amb despatx a Madrid: a Catalunya, la impunitat és total.
Una Catalunya saquejada i un Parlament prostituït
“Vivim en un país que no fa cordons sanitaris a la delinqüència, els fa a qui la vol eradicar”, ha afirmat. I ha carregat contra els partits que, com proxenetes polítics, han prostituït les institucions i traït la confiança dels catalans.
Ha enumerat una llarga llista de municipis marcats per la corrupció socialista: L’Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma, Reus, Tarragona, Sabadell... Un reguitzell d’escàndols que no han acabat en res.
“Ni un duro ha tornat a les arques públiques.”
Els casos Filesa, Mercuri, Pretòria, Innova, la corrupció arrossega el PSOE des dels anys 90… tot forma part d’una mateixa dinàmica: saqueig institucional, dietes públiques inflades, càrrecs a dit i cotxes oficials per a amics del partit.
El Cas Koldo i la trama del vermut
Sobre el Cas Koldo, el cas de corrupció del PSOE que ha encès l’actual tempesta política, Orriols ha anat al detall: 2.500 milions d’euros en contractes centralitzats en època d’Illa, sota sospita de finançament il·legal, tràfic d’influències i suborns.
“La cirereta del pastís? El delator que assegura haver pagat 400.000 euros a Ábalos, 250.000 a Koldo i 15.000 al secretari d’organització del PSOE... en un bar davant la seu del partit. No sabem si menjant unes olivetes i fent el vermutet per celebrar-ho.”
Illa, segons Orriols, té dues opcions: o bé era un inútil que no sabia res del que passava al seu ministeri, o bé un còmplice silenciós que ara fa veure que no sap res. Cap de les dues el fa digne de ser president de la Generalitat.
El batlle de La Roca, el ministre del caos, el president del silenci
La diputada ha estat implacable recordant el currículum d’Illa: un batlle que avalava creixements urbanístics “sospitosos” a La Roca del Vallès, un ministre que va gestionar caòticament la crisi de la pandèmia i un polític que ha causat sobrecostos de 140 milions d’euros a la Ciutat de la Justícia.
També ha preguntat, de forma mordaç:
“Quins motius secrets tenien Comuns i Esquerra per investir aquest fenomen?”
Per a Orriols, el sistema no premia la vàlua ni l’ètica, sinó la lleialtat al partit i el silenci parasitari.
Un govern de vividors i “canviacases”
Finalment, ha retratat el govern d’Illa com una agència de col·locació de gent reciclada: “Espadaler, Semper… només li falta Antoni Castellà per completar la col·lecció.”
I ha deixat anar un dard més: “Per ells la política és una feina qualsevol... però ben remunerada, amb horari flexible, hotels pagats i sobres sucosos entre plats”.
La cloenda: l’explicació del creixement d’Aliança Catalana
Orriols ha conclòs com només ella sap fer-ho: sense demanar permís ni perdó. “Encara hi ha qui es pregunta per què augmenta la desafecció política. Encara hi ha qui es pregunta per què creix Aliança Catalana", ha assegurat.
I ha sentenciat: “Ja que no paguen la corrupció davant dels tribunals, esperem que la paguin davant les urnes.”