La recent DANA que va colpejar amb fúria el País Valencià ha deixat una estela de destrucció i pèrdua humana. Les imatges de carrers inundats, vivendes arrasades i persones atrapades per l'aigua reflecteixen una catàstrofe que, segons experts i ciutadans, es podria haver mitigat.
Nombrosos organismes i sistemes de prevenció, teòricament dissenyats per anticipar-se a esdeveniments d'aquest tipus, van fallar en la tasca. Les crítiques apunten directament a la manca deficiència i coordinació en la resposta institucional. Que, com en tantes ocasions anteriors, es va veure superada pel poder de la naturalesa i la seva incapacitat per prevenir una tragèdia que, en part, es considerava evitable.
Entre els mecanismes de protecció que van generar més controvèrsia hi ha el sistema automàtic d'informació hidrològica (SAIH), dependent del Govern central. Aquest sistema, que costa més de 2 milions dʻeuros a lʻany a la Comunitat Valenciana, va ser implementat amb lʻobjectiu de monitoritzar els nivells dels cabals dels rius.
I detectar possibles crescudes que poguessin posar en risc la vida i els béns dels ciutadans. Tot i això, en aquesta ocasió, el SAIH no va funcionar com s'esperava, deixant els habitants del Llevant desprotegits davant una riuada devastadora.
Un alt cost per a un sistema fallit
El SAIH es presenta com un sistema avançat i essencial en la gestió de fenòmens hidrològics extrems. Gràcies a una xarxa de sensors distribuïts estratègicament en rius i zones fluvials, el sistema té la capacitat de detectar increments sobtats de cabal i enviar alertes de manera immediata. Aquestes dades haurien de servir perquè les autoritats actuïn de manera ràpida i preventiva, evacuant àrees de risc i establint plans d'emergència.
No obstant això, a la recent DANA, aquest costós sistema va resultar ineficaç. Tot i els 2 milions d'euros anuals que es destinen només a la Comunitat Valenciana, la xarxa del SAIH no va poder arribar a prevenir les nombroses conseqüències fatals. De les pluges torrencials, que es van cobrar vides i van causar danys incalculables.
Els crítics del SAIH assenyalen que el problema rau en la manca d'actualització i de manteniment dels sistemes de mesurament. Que moltes vegades no capten amb prou precisió els canvis sobtats de cabal.
A més, hi ha qüestionaments sobre l'escassa o nul·la connexió entre el SAIH i altres organismes d'emergència, cosa que impedeix una resposta coordinada i efectiva. La inversió anual sembla quedar relegada a un sistema l'operativitat i l'eficàcia dels quals són, a la pràctica, molt limitades.
Per què el SAIH no va evitar la tragèdia?
La qüestió de fons se centra en si el SAIH és realment efectiu per complir el propòsit o si la seva existència és una simple façana per justificar una inversió milionària. Les crítiques més dures suggereixen que el sistema s'ha convertit en una mena de “tecnologia d'aparador”, molt costosa i dissenyada per transmetre la idea de prevenció.
Però sense veritable impacte al terreny. Durant la DANA, la manca d'alertes efectives i de coordinació va deixar moltes persones sense l'oportunitat d'escapar-se d'una catàstrofe anunciada.
La dependència del SAIH a la tecnologia i la seva escassa flexibilitat per adaptar-se a situacions excepcionals també han estat qüestionades. Tot i els avenços teòrics, la realitat va mostrar una manca d'integració entre el SAIH i els equips d'emergències. Que amb prou feines disposaven de la informació necessària en temps real per actuar de manera preventiva.