També el mengen a Escòcia: L’embotit català que recomana Josep Roca
Els germans Roca són autèntics ambaixadors de la cuina catalana al món. El seu compromís amb els productes de proximitat és ben conegut a Girona. Des d'El Celler de Can Roca han defensat sempre la tradició culinària. I ara Josep Roca ha revelat un detall inesperat sobre Escòcia.
El sommelier va explicar a televisió que Escòcia comparteix tradició amb Catalunya en embotits. Segons va relatar, allà consumeixen un producte pràcticament idèntic al nostre. La connexió gastronòmica va sorprendre molts, perquè semblava quelcom exclusiu del Pirineu. Tanmateix, al nord d'Europa es gaudeix d'una versió amb accent propi.
Una tradició profundament arrelada a Catalunya
Catalunya és terra d'embotits i cada vall guarda la seva especialitat. La cultura popular va convertir el porc en base alimentària de generacions senceres. Productes com el fuet o la llonganissa són reconeguts a tota la península. Però existeixen altres varietats menys conegudes que amaguen un gran valor històric.
D'entre elles destaca un embotit que va néixer al cor del Pirineu. La seva elaboració continua sent artesanal, transmesa d'avis a néts amb gran cura. Durant dècades ha acompanyat festes, celebracions i reunions familiars en pobles pirinencs. I encara que és difícil de trobar fora, el seu prestigi creix a poc a poc.
El vincle inesperat amb Escòcia
La sorpresa va arribar quan Josep Roca va parlar de la seva experiència escocesa. Els Roca tenen un restaurant en aquell país gràcies al whisky. La col·laboració amb la marca The Macallan va obrir les portes d'aquesta aventura. Allà van descobrir que Escòcia també comparteix la tradició d'un embotit similar.
La troballa demostra com la gastronomia connecta cultures aparentment molt distants. Dos pobles amb història, muntanya i clima dur comparteixen receptes gairebé idèntiques. Per als Roca, aquest tipus de descobriments enriqueixen la seva cuina internacional.
⭐ Quan es parla de la cuina dels germans Roca, és inevitable pensar amb el Celler de Can Roca. Però al cor del Barri Vell de Girona, han volgut oferir una experiència diferent amb el restaurant Normal: que reivindica la cuina de cada dia, però que amaga la màgia dels sabors ben… pic.twitter.com/feCY2MvzTX
— ElNacional.cat (@elnacionalcat) September 2, 2025
El secret desvetllat per Josep Roca
Al programa de TV3, Roca va destapar la gran coincidència gastronòmica. Va explicar que l'embotit català s'anomena girella i prové del Pallars. A Escòcia, el mateix producte es coneix sota el nom de haggis. Tots dos comparteixen ingredients, tècniques i l'essència de la cuina de muntanya.
La girella és gairebé endèmica de l'Alta Ribagorça i els seus valls. La seva recepta tradicional inclou cap, pulmons i cor de xai acuradament picats. Es barregen amb pa, arròs, cansalada, all, julivert i ous. Finalment, s'emboteixen en tripa de xai, es cusen i es bullen.
Elaboració artesanal amb segles d'història
La preparació de la girella encara es conserva en algunes cases pirinenques. Bullir les peces durant més d'una hora assegura la cocció perfecta. Després, es tallen en llesques i poden menjar-se fregides o bullides. El seu sabor intens recorda la força de la muntanya catalana.
Josep Roca va recordar la Vall Fosca com un dels orígens principals. Tanmateix, cada vall pirinenc afegeix el seu propi segell i variants locals. Un patrimoni gastronòmic que demostra la diversitat cultural dins d'un mateix territori. I que, sorprenentment, té ressò a la llunyana Escòcia.
Catalunya i Escòcia unides per un plat
Més enllà de la casualitat, Roca va destacar el valor simbòlic de la troballa. La girella i el haggis reflecteixen una mateixa necessitat: aprofitar-ho tot. En temps antics, les vísceres eren tresor i no es malbaratava res. D'aquí neixen aquests embotits, autèntics exemples de cuina de supervivència.
Avui dia, tant a Escòcia com a Catalunya, són productes identitaris. Representen l'enginy popular, la resistència cultural i el respecte per la tradició. Per a Josep Roca, són també un pont emocional entre dos pobles. Perquè en seure a taula, les distàncies desapareixen inevitablement.
Un producte per redescobrir
El missatge final de Roca és clar: la girella mereix més reconeixement. Tot i ser poc coneguda fora del Pirineu, simbolitza allò que és autèntic. És un recordatori que la riquesa gastronòmica no sempre és global. De vegades està amagada en petits pobles, esperant ser descoberta.
Amb aquesta revelació, Catalunya i Escòcia queden unides per la taula. Un embotit humil es converteix en ambaixador cultural en dos territoris. I Josep Roca, amb la seva passió, ho ha tornat a demostrar. La cuina catalana segueix viva perquè sap compartir sense perdre identitat.
