Xabi Alonso destapa la jugada bruta de Brahim Díaz al Reial Madrid
El vestidor del Real Madrid travessa aquest tram de temporada en què la pissarra no perdona. La meritocràcia diària ordena jerarquies, i qui dubta un segon perd metres i confiança. En aquest context, un davanter cridat a enlairar-se amb Xabi Alonso ha quedat assenyalat.
Brahim Díaz va ser titular en l'estrena de Lliga, senyal inequívoc del pla del nou tècnic. Des de llavors, la seva presència s'ha diluït entre aparicions puntuals i banqueta prolongada. A LaLiga suma un total de dues titularitats, quatre entrades des de la banqueta i dos partits sense jugar. Només ha aportat dues assistències al torneig domèstic, símptoma d'influència decreixent. A la Champions tampoc va ser indiscutible: dues suplències. Això sí, va marcar un gol en el duel més recent davant el modest Kairat Almaty.
La lectura del cos tècnic
L'staff percep que el 21 competeix amb el cap al mercat més que a la banda. I és que, segons ha informat El Nacional, Brahim Díaz hauria decidit abandonar la Castellana. Aquesta distracció redueix intensitat, mala senyal quan el marge és mínim a l'atac blanc. Franco Mastantuono, acabat d'arribar i amb tot just divuit anys, ha ocupat el seu carril amb desimboltura. L'ha avançat per la dreta gràcies a esforç sense pilota i ullal a tres quarts. Xabi premia aquest perfil; qui rendeix entra, encara que el cartell rival sigui més gran o històric.
L'altre factor que preocupa l'entorn de Brahim és la porta que no acaba d'obrir-se. Rodrygo no gaudeix del crèdit ple de l'entrenador, però continua sumant escenaris importants. Encara que el brasiler titubegi, l'espanyol-marroquí no consolida titularitat ni seqüència de minuts. La conclusió per a la banqueta és clara: falta impacte sostingut en l'última passada i àrea rival. Sense cop damunt la taula, l'esglaó de rotació segueix inamovible malgrat els alts i baixos del company.
Del curs passat al present: contrast que engrandeix la frustració de l'esportista
Amb Ancelotti, el curs passat va acumular gairebé 2.100 minuts en 52 partits entre totes les competicions. Va registrar sis gols i set assistències, xifres de rotació útil i ascendent en nits tancades. Avui, amb vuit jornades de Lliga disputades, la seva quota real cau fins a la perifèria del pla. El salt qualitatiu esperat no arriba i la paciència del jugador s'esgota a simple vista. D'aquí neix la “jugada bruta”: pensar més en sortir que en recuperar el lloc perdut.
Mercat d'hivern a l'horitzó
Si la corba no canvia en setmanes, el club no posarà massa barreres a un traspàs, tal com asseverava El Nacional. Brahim conserva mercat i podria deixar una xifra interessant per reinvertir en altres zones. L'AC Milan, on va rendir amb continuïtat, apareix com a candidat natural si s'activa l'operació. El missatge de la banqueta és inequívoc: o competeixes ara, o la porta s'obrirà al gener. Tot depèn que converteixi minuts solts en producció real contra rivals d'entitat.
El pla intern exigeix recuperar agressivitat després de pèrdua i atreviment per encarar per dins. Ha de multiplicar ruptures a l'espai curt i millorar el timing de suport a Mbappé. Un plus en pilota aturada i una marxa més en pressió inicial li donarien oxigen immediat. Si enllaça dues setmanes completes a aquest nivell, el seu rol pot girar sense esperar al mercat.
