És ràpid. És fàcil. Està a l'abast d'un clic. I per això l'hem normalitzat. El Bizum s'ha convertit en una eina d'ús diari: per pagar un esmorzar, dividir un sopar entre amics, enviar diners a un familiar o fins i tot tancar una compra per internet. Però com tot el que es torna costum sense reflexió, amaga una trampa que molts passen per alt.
Un informe recent publicat per The Wall Street Journal ha posat sobre la taula una cosa que semblava òbvia, però que ningú havia analitzat amb xifres: més del 60% dels bizums promesos “per més tard”... mai arriben.
El moment clau no és quan s'envia... sinó quan es promet
Tots hi hem estat. El compte arriba a la taula, un la paga, i els altres diuen: “et faig un bizum després”. Aquesta frase, tan innocent, és l'escletxa per on s'escapen els diners. I no per mala fe, en la majoria dels casos, sinó per descuit, falta d'hàbit o simplement mandra.
Segons l'economista Gonzalo Bernardos, “els amics que són enemics de les teves finances personals no porten passamuntanyes, simplement et diuen ‘et pago demà’ i mai ho fan”.
I el pitjor és que amb el pas del temps ja ni es reclama. El deute es dissol en la memòria, i qui va pagar... acaba assumint el que no li tocava.
Cada ronda és un compte enrere
El costum de pagar rondes alternes en bars ha quedat enrere. Amb Bizum, cadascú paga el seu. O no?
El que revelen les dades és que la digitalització del pagament ha fet més fàcil evitar-lo. Quan calia posar els diners a la taula, el compromís era físic, directe, visible. Ara, tot es basa en promeses digitals que moltes vegades no es compleixen.
I encara que Bizum sigui instantani, la majoria no l'utilitza així. El “després t'ho faig” s'ha tornat l'excusa perfecta.
El problema no és els diners, és el moment
Paula Urzera, experta fiscal, va més enllà. Assenyala que el problema no està en l'eina, sinó en el costum de posposar-la. “Si reps un bizum per alguna cosa personal, no passa res. Però si és una venda, l'has de declarar”, aclareix. I és aquí on el problema pot créixer.
Perquè a més de perdre diners, qui espera aquest ingrés també pot acabar cometent errors fiscals sense adonar-se'n. Si un bizum arriba tard, fora de context, o sense la nota adequada, pot semblar una altra cosa. I Hisenda no és fan de les confusions.
I ara, el truc: el que gairebé ningú et diu
On és el truc, llavors?
Aquí ve el que ha generat més impacte en xarxes i fòrums: si no cobres el bizum al moment, la probabilitat que el rebis cau en picat. Fins a un 60% desapareix per sempre. Així ho recull l'informe citat, basat en milers de transaccions entre particulars.
Aquest és el truc silenciós.
No és un error de l'app, ni una estafa digital. És una trampa de comportament humà: creiem que ho farem després... i no ho fem. I això, multiplicat per milions d'usuaris, es converteix en una pèrdua generalitzada de petites quantitats que sumen moltíssim.
Si no és ara, no serà mai
La recomanació és clara: si vas a demanar un bizum, demana'l en el moment. I si ho vas a fer, fes-ho ja. No ho apuntis. No diguis “després t'ho faig”. Perquè en el món de les promeses digitals, “després” gairebé sempre significa “mai”.
Com diu Bernardos: “En economia, el temps no és només or... és memòria. I quan es tracta de diners entre amics, el millor record és un bizum fet a l'instant.”