«Sol solet» és una de les cançons infantils populars catalanes més transmesses per tradició oral. En aquest article repassare'm els seus orígens, com va sorgir i les primeres referències que es troben escrites d'aquesta famosa melodia.
Primeres referències escrites
La primera referència documentada de «Sol solet» apareix l’any 1874. El folklorista Francesc de S. Maspons i Labrós la recull al llibre Jochs de la infància (Sol, solet).
En aquesta obra ja hi consta la tornada: «Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred». Poc després, el 1884, el folklorista Vicenç Plantada i Fonolleda també la va documentar. Ho va fer en un butlletí de tradicions del Vallès.
Lletra i melodia
La lletra invoca el sol perquè surti i escalfi el nen que té fred. La tornada típica diu: «Sol, solet, vine’m a veure, que tinc fred». És una composició breu i repetitiva pensada perquè els més petits l’aprenguin fàcilment.
Musicalment té una melodia senzilla, de caràcter alegre i tonalitat major; és fàcil de recordar i entonar per als infants. Tradicionalment es cantava per entretenir els nens en dies freds o plujosos. Així es demanava l’aparició del sol.
Variacions al llarg del temps
Se’n coneixen nombroses variants de la lletra segons la zona i l’època. Joan Amades va recollir-ne moltes versions, una de molt semblant l’any 1918 a Gelida. Algunes incorporen Sant Josep, com la cobla: «Si Sant Josep ho vol, farà un bon dia i un bon sol».
D’altres afegeixen que, si el sol no ve, surti la lluna i els nens aniran a dormir. També hi ha versos populars que recomanen al nen abrigar-se: «Si tens fred, posa’t la capa i el barret». Aquestes variacions mostren l’adaptació de la cançó a diferents contextos i generacions.
Transmissió i ús educatiu
«Sol solet» s’ha transmès de manera oral i és present en l’educació infantil. La simplicitat de la lletra i la melodia facilita que els infants la memoritzin i la cantin aviat. Forma part del repertori escolar bàsic i sovint s’utilitza per introduir els nens en la música.
Sol Solet – Cançó Infantil Catalana | Aprèn la Lletra i la Melodia
Cantant-la, els infants desenvolupen l’oïda, el llenguatge i expressen emocions en un entorn lúdic. És habitual combinar el cant amb gestos o jocs senzills. Aquest recurs en reforça el caràcter pedagògic.
Adaptacions i influència cultural
La popularitat de «Sol solet» ha portat a adaptacions escèniques i a referències en la cultura catalana. Àngel Guimerà va titular Sol, solet un drama estrenat el 1904, al·ludint a la tristesa implícita en la cançó. Guimerà va afirmar que «Sol solet» és «la cançó més trista del món».
El 1978, la companyia Comediants va estrenar un espectacle teatral de carrer titulat Sol solet. L’obra combinava teatre, titelles i música en directe. Emprava la melodia de «Sol solet» per representar el triomf del sol sobre els núvols.
Aquest espectacle transmetia un missatge optimista de recuperació de la llum i la llibertat després de la dictadura. En l’actualitat, «Sol solet» continua molt present en la vida quotidiana. Es canta tant a casa com a l’escola.
També s’inclou en enregistraments moderns, vídeos animats i fins i tot adaptacions en llengua de signes. Les noves generacions coneixen la cançó a través de recursos multimèdia. Això n’assegura la continuïtat com a clàssic de la tradició infantil catalana.