En català, és habitual trobar dubtes ortogràfics o gramaticals amb paraules que tenen una semblança directa amb el castellà. Aquestes confusions són freqüents, especialment en termes quotidians que fem servir gairebé diàriament. Un exemple clar d’aquesta situació és la paraula "paraigua", que sovint genera confusions entre singular i plural.
Paraigua o paraigües?
Quan parlem de l’objecte que fem servir per protegir-nos de la pluja, l’opció correcta en singular és "paraigua". Per exemple, diem: "Agafa el paraigua perquè plourà." Ara bé, quan ens referim a més d’un, el plural correcte és "paraigües". Per exemple: "Porta dos paraigües per si en perds un."
La confusió apareix quan els catalanoparlants tendeixen a dir “paraigües” per referir-se també al singular, influenciats per la traducció directa del castellà, "paraguas", que no distingeix entre singular i plural.
L’origen del dubte: la influència del castellà
La semblança fonètica entre "paraigua" en català i "paraguas" en castellà és una de les principals causes d’aquest error. En castellà, el mot és invariable: tant si parlem d’un o de molts, la paraula sempre és "paraguas". Això porta a molts catalanoparlants a utilitzar "paraigües" en totes les situacions, sense tenir en compte el context gramatical correcte.
Aquesta influència del castellà també ha fomentat l’ús del barbarisme "paraguas" en lloc de la forma catalana correcta. Aquest error és més comú en zones on el bilingüisme és més habitual i la interferència lingüística, més pronunciada.
Normes clares segons l’IEC i l’ESADIR
Segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), "paraigua" és un nom compost format per "para" (del verb parar, protegir) i "aigua". En singular, s’escriu i es pronuncia sense la "s" final. En canvi, el plural afegeix la "s", com correspon en català estàndard: "paraigües".
L’ESADIR, el portal lingüístic de referència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, reforça aquesta regla. Hi especifica que és incorrecte dir "el paraigües" quan es parla d’un únic estri per protegir-se de la pluja.
Queda clar doncs. La paraula correcta en singular és "paraigua", mentre que en plural, la forma és "paraigües". Evitar errors i barbarismes passa per entendre les regles pròpies del català i no deixar-se influenciar pel castellà. Així, contribuïm a conservar la llengua amb tota la seva força i particularitat.
Per què cal respectar la forma correcta?
Respectar les formes correctes de les paraules no és només una qüestió d’ortografia, sinó també de preservació de la llengua. L’ús adequat de termes com "paraigua" i "paraigües" ajuda a evitar la castellanització del català i enforteix la identitat pròpia de la llengua.