Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, torna a ser el municipi menys poblat de Catalunya, segons el cens municipal a 1 de gener de 2024 publicat aquest dijous per l'INE. Amb 26 habitants, va perdre tres al llarg del 2023, cosa que el situa a la cua del rànquing per primera vegada des del 2016.
Des de l'any següent, Gisclareny, a la mateixa comarca, va ostentar aquesta posició; d'altra banda, les dades també mostren que Puigcerdà és la capital de comarca amb més creixement de població del país, un 2,7% interanual. A més, per primera vegada en la seva història supera els 10.000 habitants. En conjunt, pràcticament dos de cada tres municipis catalans han experimentat un augment poblacional en l'últim any.
Segons l'últim cens anual de població de l'INE, amb dades fins a l'1 de gener de 2024, la població va créixer en l'últim any en 620 municipis catalans, és a dir, una mica més de dos terços de tots els municipis de Catalunya. Un reflex de l'augment de població general al país en l'últim any, segons el mateix cens, d'un 1,4%: de 7,9 milions d'habitants a 1 de gener de 2023, a una mica més de 8 milions l'1 de gener de 2024.
Dels deu municipis de més de 10.000 habitants amb més creixement, n'hi ha set de costaners i concretament quatre són de l'àrea del Camp de Tarragona: el primer, Mont-roig del Camp, amb un 3,7 més de població que el fa superar per primera vegada els 14.000 habitants; també Calafell (+3,6%), Cunit (+3,3%) i Vila-seca (+2,6%). I més al sud, la Ràpita és el quart municipi d'aquestes dimensions que més població ha guanyat (+3,1%) el 2023.
Cal sumar aquí els municipis costaners gironins de Castelló d'Empúries, que ha guanyat gairebé un 3% de població i supera per primera vegada els 12.000 habitants, i Lloret de Mar, amb 42.134 habitants segons el cens (+2,4%) respecte a l'últim any). Puigcerdà -que supera els 10.000 habitants per primera vegada amb un 2,7% de creixement- i la Bisbal d'Empordà (11.637 habitants, un 2,4% més), ambdues capitals de comarca, també formen part de les 10 ciutats de més de 10.000 habitants que més població han guanyat.
Al seu torn, Girona és la capital de demarcació que més creix (un 2,3%) i té 106.476 a 1 de gener de 2024. Pel que fa a municipis més petits -de més de 1.000 habitants- Seva és el que més ha crescut i té ara 3.772 habitants, un 7,5% més; i també Montferrer i Castellbò, amb 1.163, que creix un 6,4%.
La meitat de la població de Catalunya, en 19 municipis
D'altra banda, l'anàlisi de la població municipal permet concloure que 19 municipis catalans concentren la meitat de tota la població del país. Així, una mica més de 4 milions de persones viuen a Barcelona, Hospitalet, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramanet, Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat, Rubí, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels i Viladecans, les ciutats més poblades de Catalunya, en aquest ordre.
Els municipis menys poblats
Amb l'inici de segle, Sant Jaume de Frontanyà es va posicionar com a municipi menys poblat segons el padró, rellevant Tiurana (Noguera), que ho era l'any 2000. El poble berguedà, que ha fluctuat entre els 25 i 30 habitants en la majoria dels anys, va estar a la cua una dècada i mitja, fins que una lleugera pèrdua d'habitants a Gisclareny la van situar última del rànquing el 2017, amb 27 habitants. En l'últim cens, publicat aquest dijous, el municipi suma 30, per darrere de la Febró (Baix Camp), amb 36; Forès (Conca de Barberà) i Cava (Alt Urgell), amb 40; i Fígols (Berguedà), amb 42.
Puigcerdà, 10% d'increment poblacional des del 2018
Per capitals de comarca, Puigcerdà és la que més creix percentualment (2,7% en un any), ja que ha passat de tenir 9.775 habitants segons el cens de 2023, a 10.041 a 1 de gener de 2024. De fet, segons l'Enciclopèdia Catalana, és la primera vegada en tota la història que el municipi de la Cerdanya supera els 10.000 habitants –fins als anys 40 del segle passat mai havia passat de 2.500, i un creixement sostingut des de llavors la va portar als 7.000 amb el canvi de segle, superant els 9.000 per primera vegada el 2009. Des de l'any 2018, la xifra ha crescut més d'un 10%.
El cens anual de població és una estadística que l'INE publica anualment des de l'any 2021, basada en registres administratius com el Padró municipal, entre altres. Prèviament el cens era decennal i es feia mitjançant entrevistes, de manera que les xifres de població anteriors a 2021 són extretes del Padró municipal, també publicades per l'INE.