Pràcticament a diari ens creuem amb històries de clients de supermercats que es troben amb alguna irregularitat o alguna imprudència en les seves compres. Moltes vegades, segurament la majoria, ocorren de forma involuntària per part de les marques venedores, que, com tot ésser humà, cometen errors. No obstant això, moltes altres vegades costa respectar la presumpció d'innocència en aquests casos i tots els indicis apunten a un intent de mala praxi.
Li ha ocorregut, per exemple, a un client habitual del Mercadona, que s'ha trobat en nombroses ocasions amb pedres a les llenties. Ho ha comentat ell mateix en el seu perfil de X (anteriorment Twitter). "A les llenties de Mercadona seguim trobant pedres… com si això fos un mercat de 1950…", començava lamentant. Després explicava els motius pels quals aquesta 'casualitat' repetida no li semblava producte de la involuntarietat.
"És una llegum de beina que penja de les mates, és impossible recollir-les amb, o confondre pedres en la seva recollida", protestava. A aquesta praxi dels venedors de llegums, l'usuari Jose Luis Mellado l'ha catalogat com "l'estafa més antiga del món".
L'estafa més antiga del món
Als mercats d'antany, on les transaccions es realitzaven sense les sofisticades eines de mesura actuals, els comerciants es valien del seu enginy per maximitzar els guanys. Entre els trucs més comuns hi havia el dels venedors de llenties, que, en un intent per enganyar els seus clients, introduïen petites pedres als sacs de llegums per augmentar el pes del producte i reduir la quantitat de llenties.
Les llenties, un dels aliments bàsics de moltes cultures, es venien a granel en grans sacs. Sent un producte petit i d'aspecte uniforme, les pedres passaven desapercebudes entre els grans. Això permetia als comerciants cobrar més per una quantitat menor de producte, ja que les balances, rudimentàries en la seva època, només mesuraven el pes total i no distingien entre llenties i pedres.
Aquest mètode de frau era especialment efectiu en mercats amb gran afluència de persones, on les transaccions es realitzaven amb rapidesa i els clients no podien inspeccionar detingudament els productes. A més, les pedres utilitzades solien ser seleccionades perquè tinguessin una mida i color similar al de les llenties, dificultant encara més la seva detecció.
No obstant això, aquest truc no sempre quedava impune. Amb el temps, els clients més astuts van aprendre a examinar minuciosament els productes abans de comprar-los. Alguns fins i tot van desenvolupar tècniques, com passar les llenties per sedassos, per assegurar-se que no contenien elements estranys. Aquest tipus de frau és un recordatori de com les pràctiques deslleials han existit al llarg de la història, obligant els consumidors a mantenir-se alerta.