L'inici de 2025 ha portat amb si un escenari insòlit per a més de 10 milions de pensionistes a Espanya, que han rebut la carta informativa amb l'import de la seva pensió per al nou any al mateix temps que el Congrés dels Diputats ha tombat la convalidació del Reial decret llei 9/2024, el qual incloïa, entre altres mesures, la revalorització de les pensions.
Aquesta paradoxa legislativa provoca que, al gener, s'apliqui un increment previst del 2,8% de mitjana, però que la seva consolidació més enllà d'aquest mes, quedi en entredit fins que el Govern presenti i aprovin una alternativa viable.
Els jubilats s'han convertit en els principals damnificats d'aquest bloqueig, ja que, si no es resol a temps, al febrer tornarien a cobrar la mateixa xifra que el desembre de 2024, deixant en l'aire la pujada. Tot i això, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions confia que s'aconsegueixi una solució ràpida, ja que la magnitud del problema és molt considerable.
El Ministeri d'Hisenda, el més interessat
El mateix Ministeri d'Hisenda té un gran interès que la revalorització es materialitzi. La raó és que augmentarien les retencions de l'IRPF i, per tant, la recaptació fiscal. I aquí ve el problema. Un cert tipus de jubilats rebran més càrrega impositiva, especialment, els que percebin per sobre dels 3.000 euros mensuals bruts.
En aquests casos, el percentatge de retenció a compte de l'IRPF porta anys augmentant de forma escalonada. Segons càlculs recents, els jubilats amb pensions màximes veuran com un 37% de l'increment estipulat per a 2025 se l'emporta Hisenda en concepte de retencions, davant d'un 63% que es queda el beneficiari. Posem exemples. Dels 88,9 euros de pujada bruta al mes per a les pensions més altes, gairebé 33 euros aniran destinats al fisc, mentre que el jubilat percebrà uns 56 euros nets addicionals cada mes.
El problema de la progressió
Aquesta progressió s'aprecia clarament en comparar les revaloritzacions dels últims exercicis. El 2024, la pujada mitjana va ser del 3,8%, cosa que va significar uns 116,23 euros més en la paga màxima, però Hisenda es va quedar amb 43,04 euros. Un any abans, el 2023, la millora va arribar al 8,5% i va suposar 239,63 euros bruts d'augment per a les pensions més altes, dels quals 81,42 euros —el 34%— van quedar en mans del fisc.
Entre 2023 i 2025, el tipus de retenció ha ascendit dos punts percentuals per a aquest col·lectiu, cosa que subratlla el paper de les altes pensions com a font de recaptació addicional per a les arques públiques.