A les xarxes socials, on de vegades predominen les polèmiques o les notícies fugaces, hi ha moments que aconsegueixen aturar el temps. Instants que, per la seva autenticitat, senzillesa i tendresa, es converteixen en un petit bàlsam col·lectiu. I aquesta setmana, aquest instant té nom, malgrat que molts encara no el coneixen: és el d'un gosset que, malgrat les seves limitacions físiques, ha donat una lliçó de felicitat que ha emocionat milers de persones.
Un passeig com qualsevol altre... o això semblava
Tot va ocórrer en una platja qualsevol, en un dia que a simple vista no tenia res d'extraordinari. Les onades trencaven suaument a la vora, algunes famílies passejaven descalces per la sorra, i el sol queia amb aquella tebior que només s'aconsegueix a les tardes tranquil·les. Allà, entre el rumor del mar i les rialles dels nens, algú va observar una escena que aviat es faria inoblidable.
Un petit gos de pelatge marró, acompanyat pel seu amo, recorria el passeig costaner amb ajuda d'una cadira de rodes adaptada. A primera vista, podria semblar una escena trista: l'animal caminava amb dificultat, les seves potes del darrere immòbils, sostingudes per una estructura metàl·lica amb dues petites rodes. Però res en la seva expressió transmetia pena. Al contrari.
Amb la llengua fora, les orelles dretes i el cos vibrant d'energia, aquell gosset avançava amb determinació cap a la sorra. Alguna cosa el cridava, i res, ni tan sols la seva discapacitat, semblava tenir la menor possibilitat de detenir-lo.
Una història que parla de resiliència
No es coneixen massa detalls sobre el passat d'aquest animal. S'intueix que, com molts altres, podria haver patit un accident o una malaltia degenerativa. El cert és que, lluny d'haver-se apagat, el seu esperit sembla haver-se multiplicat. El seu amo —present al vídeo però sense buscar protagonisme— l'acompanya amb calma, sense dir una paraula. El deixa ser.
I és que, per a aquest gosset, la platja no és només un paisatge. És llibertat. És joc. És la possibilitat de sentir-se un més, de córrer (a la seva manera), d'olorar-ho tot, de capbussar-se en l'ara.
El vídeo que ha conquerit Twitter
En menys de 24 hores, el vídeo va acumular més de dos milions de visualitzacions, desenes de milers de "m'agrada" i centenars de comentaris plens de carinyo, admiració i agraïment.
I aquí arriba el millor: en aquest fragment de només 16 segons, es veu com el gosset marró descendeix lentament cap a la sorra. En arribar, aixeca el cap, detecta alguna cosa i, amb l'impuls d'un raig de sol, es llança a tota velocitat. El que havia vist era un altre gos, negre, esperant-lo al costat de la vora. En trobar-se, els dos comencen a jugar sense parar, corrent un darrere l'altre, com si no hi hagués límits ni barreres.