En els últims anys, les xarxes socials han popularitzat històries tendres i inusuals d'amistat entre animals. Entre aquestes, una destaca especialment: la d'un Golden Retriever i un ànec anomenat Rudy. Encara que no és la primera parella inesperada, la seva connexió ha captat l'atenció global gràcies a vídeos i fotografies virals.
Com va sorgir el vincle entre Barclay i Rudy
La història comença a la llar de Pam Ishiguro, al comtat d'Orange, Califòrnia, on convivien Barclay, un àgil i afectuós Golden Retriever, i Rudy, un ànec Pekin de quatre anys. Al principi hi va haver recels per part d'ambdós. Barclay va intentar acostar-se a la bandada de l'ànec, cosa que va desencadenar una resposta defensiva de Rudy. Però aviat van ser més les coses que els unien que no pas les que els separaven.
Pam relata que, encara que al principi només jugaven i es perseguien, ràpidament van desenvolupar una connexió profunda. Passen llargues estones junts, comparteixen sopes d'aigua i s'ignoren mútuament llevat del moment d'una abraçada. En diversos vídeos se'ls veu xerrant, caminant i jugant, demostrant una fraternitat poc comuna.

La reacció d'internet
Quan el famós perfil “Puppies” va compartir un vídeo a X el 10 de maig de 2025 mostrant el duet en actitud afectuosa, va aconseguir més de 377 milions de visualitzacions, 1,6 milions de reposteigs i 17 milions de “m'agrada”. La imatge del gos estirat, abraçant l'ànec, va emocionar seguidors d'animals per igual.
Aquest tipus d'amistats entre dues espècies no és inusual. Els Golden Retrievers solen mostrar una gran obertura social. En conviure des d'una edat primerenca amb Rudy, Barclay va desenvolupar una resposta empàtica i protectora. Part de la comunitat veterinària i etològica explica que aquests vincles sorgeixen de la socialització primerenca i la convivència prolongada, molt més que d'una conducta instintiva.
Comportament quotidià que reforça la seva unió
Els dos companys no només dormen junts, també es persegueixen per la casa. Rudy puja a l'esquena de Barclay i intenta jugar, mentre el gos aparenta aguantar pacientment. També beuen de la mateixa font i es queixen quan estan separats, com si sentissin enyorança mútua.
Una entrevista amb la família revela que Barclay era inicialment tímid. Gràcies a Rudy, guanya confiança i estímul emocional, i ara mostra un caràcter més extravertit. Aquesta evolució en el comportament animal és un exemple de com la interacció entre dues espècies pot influir positivament en el seu benestar.
Més enllà d'aquesta història
L'amistat entre Barclay i Rudy planteja preguntes sobre els criteris de socialització animal. Aquestes relacions inesperades, sempre que es gestionin amb atenció, poden afavorir el benestar emocional d'ambdós animals. La clau és una supervisió adequada, assegurar espais segurs i respondre a les necessitats instintives pròpies de cada espècie.
En aquest cas, la família de Pam ha mostrat unes bones cures. Algunes d'elles són l'alimentació de Rudy, així com la seva àrea tranquil·la per descansar i atenció veterinària. Barclay, per la seva banda, rep entrenament regular, afecte i moments de joc independents de l'ànec.