Les pensions a Catalunya són un tema de gran rellevància, ja que representen una de les fonts d'ingressos principals per a la població jubilada. El sistema de pensions segueix un model de repartiment, on els treballadors actius contribueixen per sostenir els pensionistes actuals. En els darrers anys, però, l'envelliment de la població i la baixa natalitat han generat preocupacions sobre la sostenibilitat a llarg termini d'aquest sistema important.
A Catalunya, aquestes inquietuds se sumen a debats polítics sobre la possibilitat de gestionar un model de pensions propi. Com a part de les aspiracions independentistes, encara que actualment segueix sota l'administració estatal.
L'import mitjà de les pensions a Catalunya tendeix a ser lleugerament superior a la mitjana nacional, en part perquè els salaris en aquesta regió històricament han estat més alts. No obstant això, també hi ha grans desigualtats, amb pensions mínimes que amb prou feines cobreixen el cost de vida, especialment en zones urbanes com Barcelona. A més, els pensionistes catalans enfronten el repte de la greu inflació, cosa que provoca que moltes persones grans vegin el seu poder adquisitiu reduït amb el pas del temps.
Una bona notícia per al setembre
La pensió mitjana a Catalunya es va situar en 1.308,61 euros al setembre, un 5,14% més que el mateix mes de l'any passat, segons va informar el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La prestació per jubilació, que han rebut 1,18 milions de catalans, ha pujat fins a 1.477,53 euros, per sobre de la mitjana de l'Estat (1.445,75 euros).
Les dades publicades també detallen que la pensió per incapacitat permanent ha pujat a 1.280,84 euros a Catalunya; la de viduïtat fins als 914 euros; la d'orfandat fins a 497,15 euros i la de favor de familiars en 818,92 euros. Al conjunt de l'Estat durant el setembre s'han abonat més de 10,2 milions de pensions (12.855,2 milions d'euros) i han beneficiat 9,25 milions de persones.
El govern espanyol va ressaltar que al setembre un 28,6% de les noves altes van ser de jubilacions anticipades, mentre que abans de la reforma del 2021 representaven el 40%. Per part seva, les jubilacions posteriors a l'edat legal de jubilació, que són voluntàries, han suposat gairebé el 10% de les noves altes.
Els possibles problemes en el futur
El sistema de pensions enfronta diversos desafiaments estructurals que podrien posar en risc la seva sostenibilitat en el futur. Un dels problemes principals és l'envelliment de la població, amb una proporció cada vegada més gran de persones jubilades davant d'una base de treballadors actius en disminució.
La baixa taxa de natalitat i l'augment de l'esperança de vida fan que cada cop hi hagi més persones que reben pensions per períodes més llargs, mentre que la quantitat de cotitzants disminueix. Aquest desequilibri demogràfic genera una pressió creixent sobre el sistema, que es basa en el model de repartiment, en què els treballadors actuals financen les pensions dels jubilats.
Un altre gran repte és l'impacte de la precarietat laboral i els canvis al mercat de treball. L'augment de llocs de treball temporals, amb salaris baixos i menys cotitzacions a la seguretat social, afecta la capacitat de generar suficients ingressos per sostenir les pensions. A més, l'automatització i la digitalització podrien reduir la quantitat de treballs disponibles a certs sectors, disminuint encara més les cotitzacions.