Els canvis normatius en el sistema públic de pensions a Espanya, protagonitzats per tres grans reformes en els últims deu anys, han alterat notablement la forma en què els treballadors es jubilen. Encara que bona part d'aquestes modificacions pretenien retardar l'edat de retir i desincentivar la jubilació anticipada, les xifres actuals del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions indiquen que un de cada tres treballadors opta per jubilar-se als 63 anys.
Aquells que ho fan, perceben una pensió mitjana de 1.775,18 euros. Aquest import suposa 293,33 euros més que el que reben els qui es retiren complint l'edat ordinària.
Reformes que expliquen aquest escenari
La primera gran reforma, la Llei 27/2011, aplicada des de 2013, va elevar l'edat de jubilació i el nombre d'anys de cotització necessaris per assolir la jubilació completa als 65 anys. Posteriorment, la reforma de 2021 va introduir incentius per retardar el retir —mitjançant l'anomenada jubilació demorada— i, simultàniament, penalitzacions addicionals per a aquells que avancen la seva pensió.
Per últim, la modificació més recent, coneguda popularment com la “segona pota de la reforma d'Escrivá”, va introduir coeficients reductors mensuals en lloc de trimestrals per a la jubilació anticipada, encarint la penalització a mesura que s'avança més la data de retir.
Aquestes mesures pretenien frenar l'auge de les jubilacions primerenques, però no ho han aconseguit. Han aconseguit l'efecte contrari. La jubilació anticipada continua sent una opció apetible. De les 305.702 jubilacions registrades el 2024 fins al moment, un 29,1% es corresponen amb aquesta modalitat.
Això suposa un descens enfront del 43,8% de 2015 —el que indica una eficàcia relativa de les reformes—, però, al mateix temps, posa de manifest que encara una part significativa de la població activa opta per retirar-se abans de l'edat oficial.
Motius de la quantia més alta
Diversos elements expliquen per què aquells que s'acullen a la jubilació anticipada solen rebre una pensió mensual més elevada. La base de cotització juga un paper decisiu: aquells que poden permetre's jubilar-se abans tendeixen a disposar de salaris i cotitzacions superiors a la mitjana.
A més, per accedir a aquesta modalitat, es requereixen almenys 35 anys de cotització, cosa que assegura que, fins i tot amb la penalització aplicable, l'import final continuï situant-se per sobre de la pensió mitjana. Aquells que es jubilen complint l'edat ordinària, per contra, poden haver cotitzat menys temps i, per tant, rebre una quantia menor.
La penalització es tradueix en coeficients reductors que van del 0,50% al 30%, segons els mesos d'anticipació. Aquest retall s'aplica sobre la base reguladora, que seria el 100% de la pensió si s'han cotitzat 36 anys i sis mesos. En aquest sentit, aquells que gaudeixen de bases de cotització altes i llargues carreres laborals aconsegueixen mantenir una prestació notable, malgrat la penalització.
Comparació de la jubilació anticipada amb la jubilació ordinària
El 2015, la pensió mitjana d'aquells que es jubilaven de forma anticipada rondava els 1.544,18 euros, mentre que el 2024 ha ascendit a 1.775,18 euros, un increment de 231,40 euros. Paral·lelament, la jubilació ordinària ha crescut de 1.189,98 euros a 1.481,85 euros, un augment de 291,87 euros. Aquesta diferència de gairebé 300 euros mensuals entre ambdues modalitats posa de manifest que, en la pràctica, l'anticipació continua premiant determinats perfils laborals.
Quant a l'edat mitjana, aquells que es retiren de forma anticipada ho fan actualment amb 63,24 anys, un any més que fa una dècada. Per la seva banda, l'edat ordinària de jubilació ha passat de 65,6 a 66 anys, mentre que la jubilació demorada (més enllà de l'edat legal) s'ha reduït, baixant de 69 a 68 anys en el període analitzat.