18 d'agost de 2026, a les 06:10h

XCatalunya.cat

Diari d'informació general

Sílvia Orriols: ‘Hem vingut a restituir l’Estat Català’

Aliança Catalana s’arrela al territori i desafia el centralisme des de l’Ebre

Tortosa va viure ahir dissabte una jornada política singular. Lluny del focus barceloní i de les tribunes institucionals habituals, Aliança Catalana (AC) va reunir més de 250 persones a l’Hotel Corona per celebrar la seva segona Escola de Formació, després de la primera edició a Platja d’Aro el maig passat.

Amb una quarantena de càrrecs orgànics desplaçats des de diverses vegueries, l’esdeveniment va combinar missatge ideològic, formació tècnica i estratègia territorial en un format que busca consolidar les bases locals d’un partit que, en pocs anys, ha passat de ser un fenomen municipal a tenir presència parlamentària.

La jornada va començar puntual, a les deu del matí, enmig d’una atmosfera que combinava entusiasme militant i disciplina organitzativa. Malgrat la convocatòria d’una concentració antifeixista a les onze —en protesta pel posicionament favorable d’AC envers Israel—, l’acte es va desenvolupar sense incidents. A dins, la sala plena, decorada amb estelades i banderes del partit, simbolitzava la voluntat d’arrelament d’una formació que reivindica la Catalunya fora del cinturó metropolità.

La presidenta del partit, Sílvia Orriols, va obrir la jornada amb un discurs breu però intens, que va marcar el to de la trobada. “Hem vingut a restituir aquest Estat Català lliure, pròsper, segur i occidental”, va proclamar davant d’una audiència que l’ovacionava.

Va defensar el pes polític de les comarques i va carregar contra el que anomena “centralisme barceloní”, que, segons ella, ha ignorat durant dècades territoris com el Ripollès o les Terres de l’Ebre. Amb la seva oratòria directa i sense filtres, va situar Tortosa com un nou símbol de resistència territorial dins l’estratègia d’implantació d’AC.

La ponència de Jordi Aragonès, dedicada a la història i la geopolítica de l’Ebre, va aprofundir en aquesta idea. Aragonès va repassar episodis històrics que, segons ell, demostren el paper vertebrador del riu en la nació catalana. Aquesta mirada històrica no era una simple lliçó d’erudició, sinó una crida a recuperar un espai clau per a la futura sobirania.

La tarda va posar l’accent en la gestió municipal i la preparació pràctica dels futurs candidats. Jordi Coma va exposar com trencar les traves burocràtiques i crear estructures locals sòlides, mentre Aurora Fornos va abordar amb precisió les competències municipals i els procediments legals. Amb un discurs carregat d’emotivitat, Fornos va recordar el creixement recent del partit i el pes creixent de les Terres de l’Ebre dins d’aquesta expansió.

Un dels moments més aplaudits va arribar amb la intervenció d’Oriol Gès, secretari d’organització, que va insistir en la necessitat de prioritzar la qualitat sobre la quantitat de llistes municipals.

“No ens interessa presentar llistes buides només per fer volum. Volem equips sòlids, preparats i arrelats al territori”, va afirmar. Gès també va explicar amb detall el funcionament de les ordenances fiscals municipals, subratllant que un coneixement profund del marc legal permet aplicar polítiques sobiranistes des de l’àmbit local.

Va cloure presentant el programa municipalista d’Aliança Catalana, basat en sobirania local, defensa de l’economia primària i simplificació administrativa.

El taller de comunicació política de Guillem Espaulella, breu però àgil, va introduir tècniques per parlar amb seguretat i liderar debats locals, combinant humor i retòrica. Paral·lelament, es van abordar qüestions de política exterior, amb referències explícites a Israel com a “referent d’un estat nacional fort i occidental”.

La jornada es va tancar amb un dinar col·lectiu i trobades informals entre militants de diferents punts del país.

Sense grans anuncis ni escenificacions mediàtiques, AC va enviar un missatge clar: la seva expansió territorial és metòdica, i Tortosa n’és una peça clau. Si a Barcelona es juguen les batalles mediàtiques, a l’Ebre s’estan bastint els fonaments polítics d’un projecte que vol disputar el mapa municipal català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *