Sergio Francisco té un problema que implica diversos jugadors de la Reial Societat
La Reial Societat ha començat LaLiga amb molts dubtes. L'equip acumula dos empats i dues derrotes en quatre jornades, un balanç que l'ha deixat instal·lat a la zona baixa de la taula. Encara que contra el Real Madrid va donar senyals de vida i va estar a punt de puntuar, la sensació general és que encara no ha trobat una idea clara.
La medul·lar, saturada d'opcions però sense amo clar
El gran dilema de Sergio Francisco es troba al centre del camp. Després de la marxa de Zubimendi, van arribar reforços de nivell com Carlos Soler i Yangel Herrera, a més de la continuïtat de Sucic, Turrientes i el jugador del planter Pablo Marín. Aquest últim ha estat l'únic present en els quatre partits, tot i que el seu rol no sempre ha estat definit amb claredat.
El tècnic ha provat diferents sistemes sense acabar de consolidar-ne cap. Davant l'Espanyol va apostar per un trivote amb Sucic, Turrientes i Marín. Contra el València van repetir Turrientes i Pablo Marín, mentre que davant l'Oviedo va optar per un 4-4-2 en què Jon Gorrotxa i Pablo Marín van ser titulars. Al Bernabéu, el dibuix va variar de nou amb Gorrotxa i Marín acompanyats per Mikel Goti a la mitjapunta. L'alternança reflecteix la dificultat de l'entrenador per trobar un equilibri estable.
Gorrotxa no ha acabat d'aprofitar els seus minuts, tot i arribar d'una cessió molt prometedora al Mirandés. Sucic manté el cartell de fitxatge estrella del curs passat, però encara no s'ha vist la versió decisiva que s'esperava. Turrientes ofereix qualitat, tot i que continua sense fer el pas definitiu per convertir-se en indiscutible.
La necessitat de consolidar un bloc competitiu
La competència interna és enorme i, en teoria, positiva. Tanmateix, no acaben d'estar del tot connectats els migcampistes de l'elenc donostiarra. Sergio Francisco sap que la paciència és limitada en un club que s'havia acostumat a jugar Europa i que no pot permetre's una campanya irregular des de l'inici.
En atac, les figures d'Oyarzabal i Kubo (també Guedes) mantenen l'esperança dels aficionats, però la manca d'un migcampista que lideri i aporti regularitat està llastrant la Reial Societat. Soler i Herrera encara s'estan adaptant, però s'espera que a mitjà termini assumeixin galons. Mentrestant, Francisco ha de decidir si aposta per consolidar Marín com a fix o si reparteix minuts de manera rotatòria.
El desafiament de l'entrenador és clar: estabilitzar un centre del camp amb massa peces de qualitat i poc encaix col·lectiu. Si no aconsegueix ordenar la seva sala de màquines, la Reial corre el risc de continuar enfonsada a la classificació. El potencial de la plantilla existeix, però el temps comença a jugar en contra
