Santi Cañizares troba els motius de la derrota del Barça: «El més preocupant…»
El Barça va tancar una setmana aspra, amb soroll dins i fora del vestidor. La derrota a Sevilla se sumà al cop europeu a París, accentuant dubtes. L'aturada l'agafa segon, amb el lideratge en mans del Real Madrid. A Catalunya la conversa gira avui sobre causes, no únicament sobre conseqüències immediates.
Santi Cañizares, col·laborador habitual d'El Partidazo de COPE, va posar la lupa a la davallada competitiva. Per a l'exporter, el diagnòstic no es redueix a una mala tarda a Sevilla. “Per jugar com juga el Barça, cal estar molt bé físicament”, va resumir amb contundència. Va assenyalar símptomes de fatiga ja detectats davant el PSG, amb inferioritat física evident. I va rematar: “El més preocupant és no assolir el nivell físic de l'any passat”. Va reclamar hores de feina i precisió col·lectiva per sostenir el model en pics competitius.
Lesions que engrandeixen el problema: sis baixes que alteren jerarquies
El context d'infermeria amplifica cada mancança i condiciona les rotacions de Hansi Flick. Actualment, estan fora Lamine Yamal, Raphinha, Joan García, Ter Stegen, Gavi i Fermín López. Sense extrems purs, l'equip perd desequilibri, amenaça exterior i temps per respirar amb pilota.
A més, la porteria pateix absències que obliguen a reajustaments i canvien jerarquies en la sortida. La suma de lesions explica part del desgast competitiu observat durant l'última setmana. L'acumulació de viatges i una calor sufocant a Sevilla van afegir estrès a aquesta llista.
El model de Flick exigeix ritme i precisió: per què fa tant mal la davallada
El pla de Flick demana ritme alt, coordinació posicional i agressivitat sostinguda sense pilota. Per funcionar, els interiors han de girar ràpid i els centrals han de netejar la primera sortida. Quan el físic cau mig punt, la circulació perd tall i les pressions es trenquen. Això va passar a París i es va tornar a veure a Sevilla, amb rivals imposant un ritme superior. El mateix Cañizares va vincular les lesions a aquesta pèrdua de forma, habitual en moments exigents. Sense aquesta base, els automatismes es trenquen i l'equip perd metres amb rapidesa.
El duel davant el Sevilla s'obre amb un penal d'Araujo als tretze minuts, transformat per Alexis Sánchez. Isaac Romero va signar el segon abans del descans, premiant cada pèrdua culer en camp propi. Rashford va escurçar després d'una assistència fantàstica de Pedri, mantenint l'esperança durant diversos minuts.
Amb 2-1, el Barça va tenir l'empat des del punt, però Lewandowski el va errar. Carmona i Akor Adams van rematar la feina del Sevilla, explotant transicions contra un equip obert. La sensació final va ser d'esgotament físic i mental, visible en cada transició defensiva.
L'aturada ofereix marge per recuperar efectius i ajustar càrregues en una plantilla exigida. Flick necessita apropar l'equip a l'estàndard físic de l'últim curs campió. També haurà de definir jerarquies a la base, reforçar bandes i protegir Lewandowski a l'àrea. El calendari posterior apreta, amb Girona, Olympiacos i un Clàssic que mesurarà cicatrius recents. Catalunya espera una reacció coral, perquè la taula ja castiga ensopegades sense marge d'explicació. El missatge de Cañizares convida a mirar endins, més enllà del simple infortuni arbitral.
