Rosa Maria Soberana dona una lliçó a la metròpoli i explica les necessitats del canal d’Urgell
La modernització del Canal d’Urgell és una necessitat urgent per garantir la supervivència i el progrés econòmic de les Terres de Ponent. Aliança Catalana, a través de la seva representant Rosa Maria Soberana, ha enviat un missatge a la metròpoli i ha demanat respectar el territori.
El Canal d’Urgell no és només una infraestructura. És un element essencial per a la sobirania alimentària, la resiliència climàtica i l’equilibri territorial del país.
Cal una modernització
Aliança Catalana comparteix plenament el diagnòstic. La modernització del Canal d’Urgell és necessària i inajornable. L’espectre del canvi climàtic amenaça les collites i la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles que depenen vitalment d’aquesta infraestructura històrica.
La moció presentada per Esquerra Republicana, tot i les bones intencions, ha estat criticada per Soberana per no donar solucions als agricultors.
Manca d’incentius dels treballadors del camp
Un dels punts més crítics és la manca d’incentiu econòmic real per als pagesos. No es pot esperar que els agricultors assumeixin costos sense una explicació clara del retorn que obtindran.
A més, la realitat del territori és la fragmentació parcel·lària. Les finques estan disperses, i mentre aquesta situació no se solucioni, la instal·lació de regadius serà menys eficaç, amb més costos i resultarà pràcticament inassumible.
Desconnexió demogràfica i opacitat en el finançament
L’anàlisi de Rosa María Soberana s’endinsa en la desconnexió amb la realitat demogràfica. Molts pagesos estan jubilats amb terres arrendades, i moltes finques estan en mans de propietaris que no poden treure’n un profit directe.
La pregunta clau. "Qui pagarà la transformació en aquests casos?", queda sense resposta a la moció, demostrant una manca de claredat i credibilitat.
L’opacitat en el finançament és un altre punt d’inquietud. Sense conèixer els topalls d’ajudes, ni el repartiment de costos entre les administracions, qualsevol projecte és "paper mullat".
L’advertiment d’Aliança Catalana és clar. No es poden repetir els errors del Canal Segarra-Garrigues, on milers d’hectàrees van quedar fora perquè el projecte mancava de claredat i viabilitat.
La diputada @RosaMaSoberana: "El Canal d'Urgell ha de ser un projecte de país, planificat amb rigor, executat amb intel·ligència i pensat per als qui treballen la terra, no per als qui la sobrevolen des d'un despatx a Barcelona".
💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/BSNT1EJqYI
— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) December 4, 2025
La proposta d’Aliança Catalana
Plans parcials i adaptats. Proposen una modernització a mida de cada realitat agrària, que inclogui grans explotacions, petits propietaris i pagesos no professionals. Només així s’evitarà l’abandonament del projecte.
Transparència total. Exigeixen posar sobre la taula els topalls de les ajudes segons el tipus d’agricultor, el repartiment de costos entre administracions i els plans concrets de concentració parcel·lària.
Corresponsabilitat en costos. És crucial garantir que no siguin només els pagesos qui assumeixin el cost de la transformació.
La modernització del Canal d’Urgell no pot ser un simple eslògan electoral. Ha de ser un projecte de país, planificat amb rigor, executat amb intel·ligència i, fonamentalment, pensat per qui treballa la terra, i no per qui "la sobrevola des de Barcelona".
La veu de Rosa Maria Soberana és una crida a l’acció. Sí a la modernització, però exigint que sigui clara, viable i justa. Si no s’actua amb realisme, el projecte fracassarà com el Segarra-Garrigues, i les conseqüències les pagaran, com sempre, els mateixos pagesos.
