Es publica l’enquesta del CEO: Pujada d’Aliança Catalana, però hi ha sospites de cuina per dissimular-ho
El Centre d'Estudis d'Opinió català va publicar finalment el seu baròmetre després d'un retard sospitós. Les xifres són devastadores per a Junts, encara que les dades d'AC podrien estar maquillades a la baixa.
El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest dilluns el seu tercer baròmetre de l'any amb una setmana de retard inexplicable. La demora havia disparat les especulacions sobre una possible manipulació de les dades per minimitzar l'impacte electoral d'Aliança Catalana. Els resultats confirmen el terratrèmol polític que sacseja Catalunya, encara que persisteixen dubtes sobre la cuina aplicada a les xifres.
Victòria del PSC
Segons el sondeig oficial, el PSC guanyaria les eleccions amb 38-40 escons davant dels 42 actuals del Govern de Salvador Illa. Esquerra Republicana se situaria segona amb 22-23 diputats, recuperant part del terreny perdut en els últims comicis autonòmics. Però la dada que realment importa és a la tercera posició, on es produeix un tomb històric.
Aliança Catalana empataria amb Junts per Catalunya en la forquilla de 19-20 escons, segons les projeccions del CEO. El partit de Sílvia Orriols multiplicaria per deu la seva representació actual, passant de dos diputats a una vintena. Junts s'enfonsaria des dels 35 escons actuals, perdent literalment la meitat de la seva força parlamentària en un col·lapse sense precedents.
Les sospites de manipulació creixen per moments
Hi ha dubtes sobre la fiabilitat d'aquestes xifres. El retard d'una setmana en publicar el baròmetre alimenta la teoria que hi va haver prou temps per cuinar les dades.
La coincidència temporal amb les acusacions de Junqueras tampoc passa desapercebuda per a ningú en el món polític català. El president d'ERC va acusar AC de ser una invenció del CNI just quan s'havia de publicar una enquesta demolidora. El CEO va retardar inexplicablement la difusió del sondeig, que ara situa Orriols empatant amb Puigdemont en escons projectats.
Analistes independents assenyalen que, fins i tot maquillant les dades a la baixa, el CEO no pot amagar la realitat evident. Aliança Catalana és l'única força política catalana en creixement explosiu mentre el processisme es desintegra a passos accelerats. L'empat tècnic amb Junts representa una humiliació històrica per al partit de Carles Puigdemont.
Els números que aterreixen l'establishment
Més enllà de les sospites sobre la cuina, les dades oficials del CEO ja són prou devastadores per a l'status quo català. Junts perdria entre 15 i 16 escons respecte al resultat del 12-M en un enfonsament que reflecteix la fugida massiva de votants. Cap a on van aquests electors decebuts amb el processisme? La resposta és en l'ascens meteòric d'AC.
Vox també pujaria segons el baròmetre fins als 13-14 escons, superant el PP, que baixaria a 12-13. Els Comuns mantindrien els seus 6 diputats actuals, mentre la CUP podria conservar 3-4 escons sense grans variacions respecte a la situació present. El mapa parlamentari reflecteix una polarització creixent amb dos blocs independentistes enfrontats i fragmentats.
La veritable dada a retenir és que Aliança Catalana ha passat de ser un partit minoritari a disputar el lideratge a Junts en només dos anys. Cap partit en la història democràtica catalana havia experimentat un creixement tan accelerat partint pràcticament de zero institucionalment parlant. El fenomen Orriols desborda totes les previsions, fins i tot les més optimistes per a AC.
L'estratègia de la por no funciona
L'establishment polític català fa mesos que intenta frenar l'ascens d'Aliança Catalana amb totes les armes disponibles. Cordó sanitari, veto a TV3, investigacions parlamentàries, acusacions d'extremisme i ara teories conspiratives sobre el CNI. Res d'això ha funcionat perquè el missatge d'Orriols connecta amb preocupacions reals de milers de catalans.
El CEO pot cuinar les xifres tant com vulgui, però no pot amagar la tendència de fons irreversible. Catalunya viu una reconfiguració política històrica on el vell processisme acomodat perd terreny davant d'un independentisme identitari sense complexos. Les pròximes eleccions autonòmiques podrien confirmar que l'era de Junts i ERC ha acabat definitivament.
Orriols ja va avisar que "a les pròximes eleccions no necessitarem ni campanya" pels regals que li fan els seus adversaris. El retard sospitós del CEO i les acusacions delirants de Junqueras són dos exemples perfectes d'aquesta dinàmica autodestructiva. Cada intent de frenar AC acaba amplificant el seu missatge i legitimant el seu discurs de resistència davant d'un sistema corrupte i traïdor.
