Gabriel Rufián confirma que vol un Gobierno del PSOE
Gabriel Rufián en un miting
El cap de llista d’ERC a Madrid adverteix des de Palma que només un front unitari amb Podem, Bildu i Sumar evitarà una majoria absoluta i reformes constitucionals del PP i Vox a partir del 29 de novembre
El cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha establert aquest divendres 13 de novembre la condició principal de la seva formació per al nou cicle polític: imposar un govern del Partit Socialista «sotmès a les esquerres sobiranistes». A poc més de dues setmanes per a la cita electoral del pròxim 29 de novembre, el dirigent republicà ha clarificat que la governabilitat de l’Estat només serà possible a través d’una aliança estructurada de forces perifèriques i d’esquerres. En aquesta equació, ERC busca consolidar un bloc de pressió conjunta amb EH Bildu, el BNG, Compromís, Podem i Sumar, dissenyat per neutralitzar qualsevol temptativa d’un executiu conservador a la Moncloa i dictar completament l’agenda legislativa socialista.
L’amenaça dels 210 diputats i el perill per a l’arquitectura de l’Estat
L’anàlisi estratègica de la direcció republicana parteix d’una amenaça aritmètica directa i quantificable a la cambra baixa. Durant l’acte preelectoral celebrat a la capital balear al costat de figures estatals com l’exministra i candidata de Podem, Irene Montero, Rufián ha fixat l’atenció en un llindar crític: els 210 diputats. Aquest volum d’escons atorgaria a la suma del Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo i la Vox de Santiago Abascal el poder parlamentari suficient per iniciar procediments de reforma profunda de la Constitució sense dependre de la validació de tercers.
Segons els càlculs i projeccions d’ERC, una hegemonia d’aquestes dimensions obriria la porta a una desmantellació ràpida de serveis públics fonamentals. El candidat republicà ha alertat explícitament sobre el risc imminent d’una liquidació del sistema de pensions, una regressió letal per a la sanitat i l’educació, i un possible escenari d’il·legalització i empresonament per a membres de les formacions independentistes. Davant d’aquesta perspectiva, l’estratègia d’ERC descarta la retòrica de la negociació autònoma per apostar per un tancament de files plurinacional; un bloc on els diferents espais progressistes puguin sumar majories de bloqueig estrictes.
Tres prioritats de legislatura vinculades exclusivament a l’habitatge
Si el PSOE aconsegueix retenir el control del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el preu del suport del sobiranisme català, basc i gallec pivotarà gairebé íntegrament sobre les polítiques de xoc social. El líder republicà a Madrid ha radiografiat l’agenda d’urgències assegurant que actualment existeixen «tres problemes en aquest país: habitatge, habitatge i habitatge». Aquesta diagnosi repetitiva busca certificar que cap pacte de legislatura avançarà si no es produeix una intervenció agressiva contra els fons d’inversió immobiliaris.
El grau de «sotmetiment» que exigeix el partit republicà al govern espanyol implica dinamitar els marges de l’especulació urbana i alterar radicalment la càrrega fiscal vigent. La consigna llançada pauta una transferència dràstica de la pressió tributària: reduir l’impacte impositiu sobre el treball assalariat i gravar sistemàticament les grans fortunes empresarials. Aquest full d’exigències obligaria el Ministeri d’Economia a abandonar el relat institucional continuïsta per legislar obertament en contra dels grans capitals patrimonials.
El laboratori de Palma i l’excepció de la coalició Ara Més – Podem
La selecció de Palma per llançar aquesta advertència pressupostària i legislativa obeeix a un moviment calculat sobre el model de pactes que l’independentisme vol exportar al conjunt de l’Estat. A data d’avui, les Illes Balears configuren un ecosistema gairebé inèdit, ja que és dels pocs territoris on Podem i el Front Ampli mantenen una coalició electoral activa. Compartir l’estrada política amb les candidates Carme Gomila i Lucía Muñoz demostra que ERC considera que les friccions orgàniques de l’esquerra alternativa només serveixen per asfaltar l’arribada de la dreta al poder.
Més enllà de la política d’habitatge, la reformulació del model de país també ha ocupat un espai central en aquesta arquitectura de pactes. El desgast territorial associat a la massificació turística a les Balears i la Costa Brava obliga a integrar l’emergència mediambiental en les converses de governabilitat. La denúncia del model actual, personificada en la defensa de la posidònia marina, funciona com un advertiment clar a la Moncloa: els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat hauran d’assumir polítiques de decreixement si l’executiu central vol sobreviure a una legislatura d’alta volatilitat parlamentària.