Oriol Gès (Aliança Catalana) destapa el pressupost de la casta del Parlament

Segons ha denunciat aquesta tarda en conferència de premsa Oriol Gès, secretari d’Organització d’Aliança Catalana, el pressupost del Parlament de Catalunya per al 2026 “és una presa de pèl als catalans” i respon a una lògica clara d’autoprotecció de la casta política i administrativa que controla la cambra.

Les xifres ho confirmen sense necessitat d’interpretacions. El pressupost aprovat destina el 72,48% del total —gairebé 65 milions d’euros— a sous i remuneracions, amb un increment d’1,53 milions d’euros respecte a l’exercici anterior. Més de tres quartes parts del pressupost dedicades a mantenir l’aparell intern, mentre els serveis públics i la funció institucional del Parlament continuen sense cap millora tangible.

Gès ha qualificat el document pressupostari de “pressupost de blindatge”, concebut no per premiar el mèrit ni l’eficiència, sinó per consolidar un sistema que només recompensa la lleialtat interna. Un sistema tancat, autoreferencial i allunyat de la realitat econòmica que viu el país.

Un dels punts més greus assenyalats és el complement de productivitat, que aquest any assoleix els 1,2 milions d’euros anuals. Segons la informació facilitada pel mateix personal del Parlament en resposta a una petició formal, aquest plus pot arribar a representar fins al 70% del salari base d’algunes nòmines incloses a la Relació de Llocs de Treball.

Un setanta per cent extra aplicat de manera sistemàtica, sense criteris públics coneguts, sense mecanismes d’avaluació objectiva i sense cap rendició de comptes. Lluny de mesurar la productivitat, el sistema institucionalitza el sobresou com a pràctica habitual.

Davant d’aquesta situació, Aliança Catalana ha fet un pas que deixa en evidència la resta de grups parlamentaris. Oriol Gès ha anunciat que ha renunciat al complement de productivitat durant el 2025, per coherència amb el vot negatiu del seu grup als pressupostos. A més, també ha renunciat al pla de pensions complementari de 900 euros anuals que correspondria als diputats.

La pregunta, plantejada sense retòrica, ressona amb força: realment cal?
I la segona, encara més incòmoda: quin altre grup pot dir el mateix?

Mentre la majoria parlamentària manté el silenci i continua cobrant, Aliança Catalana opta per la renúncia. No accepta privilegis mentre milers de catalans han d’ajustar cada euro per arribar a final de mes. No predica austeritat des del faristol mentre practica l’opulència pressupostària dins la institució.

Paral·lelament, el pressupost consolida l’expansió de noves estructures burocràtiques sense justificació clara. Entre les noves partides destaquen 89.267,69 euros per a tècnics d’acció exterior i cooperació internacional, 67.248,30 euros per a un tècnic d’acció climàtica, 233.978,36 euros per a una oficina d’igualtat sota el paraigua de “gènere, antiracisme i no-discriminació” i 754.832,02 euros en noves dotacions i reorganitzacions administratives sense explicació ni avaluació pública.

▶️ VÍDEO | @XCatalunya

🗣️ Oriol Gès @oriolges d'Aliança Catalana @CatalunyaAC destapa el pressupost de la casta del @parlamentcat

Renuncia a complements i pensions mentre denuncia sobresous opacs i un sistema blindat contra els catalans. pic.twitter.com/SB1FqWiY1G

— Rubèn Novoa 𝕏Catalunya (@rnovoa) January 28, 2026

És la lògica d’un sistema que es reprodueix a si mateix: més càrrecs per justificar més despesa, més estructura per garantir la continuïtat de l’estructura.

A tot això s’hi suma una operació especialment opaca. Nou milions d’euros destinats als partits polítics han desaparegut formalment del pressupost del Parlament i han estat reassignats al Departament de Presidència. La raó és evident: evitar l’escàndol públic. Si s’hi afegeixen els gairebé quatre milions d’euros que es mantenen per als grups parlamentaris, el total arriba als 13 milions d’euros anuals destinats exclusivament a l’aparell partidista.

Aquest és, segons Gès, el nucli dur del problema: un sistema que no premia ni el mèrit ni el servei públic, sinó la fidelitat interna i la supervivència de la casta.

“Aliança Catalana ha vingut a fer net”, ha afirmat. I ho farà amb el mateix criteri aplicat a Ripoll sota l’alcaldia de Sílvia Orriols: sense sobresous, sense plusos silenciosos i sense privilegis disfressats de gestió moderna.

Quan Aliança Catalana tingui la majoria, assegura, cada euro públic serà respectat. I aquest model s’estendrà a tots els ajuntaments del país. El missatge final és inequívoc: qui vulgui fer carrera a costa del contribuent, que s’ho repensi. Qui vulgui servir Catalunya, que ho demostri amb fets. Aquí no s’hi ve a lucrar-se. S’hi ve a renunciar.