Ni Sant Cugat ni Teià: Els 3 municipis catalans amb millor índex socioeconòmic
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les darreres dades sobre l'índex socioeconòmic territorial. Es tracta d'un indicador que resumeix en un únic valor diversos factors clau, com la renda, el nivell educatiu, la situació laboral i la proporció d'immigració.
La mitjana de Catalunya s'estableix en 100 punts, cosa que permet comparar de manera clara les diferències entre localitats. L'índex torna a posar sobre la taula la bretxa social existent al territori català. Alguns municipis destaquen per una combinació equilibrada de renda alta i baix atur.
Municipis líders de l'indicador
Els resultats revelen que els tres municipis catalans amb millor índex socioeconòmic no són ni Sant Cugat ni Teià, dues localitats habitualment associades a nivells de renda elevats. En aquesta ocasió, el podi el formen tres municipis que ja havien sobresortit en edicions anteriors per les seves xifres econòmiques i socials.
Al quart i cinquè paràgraf de l'informe s'ha confirmat que els tres municipis amb millor índex són Matadepera, Castellolí i Tiana. El primer, situat al Vallès Occidental, encapçala el rànquing amb 130 punts. Castellolí, a la comarca de l'Anoia, arriba als 125,5 punts. Tiana, al Maresme, completa el podi.
Matadepera, líder indiscutible
Matadepera també destaca en altres apartats. La renda mitjana per persona arriba als 24.814 euros, gairebé 10.000 per sobre de la mitjana catalana. A més, només un 3% de la població té estudis baixos, cosa que reflecteix un nivell educatiu molt superior al conjunt del país.
La localitat també es caracteritza per un baix percentatge de població estrangera de països de renda baixa o mitjana. Aquest fet, combinat amb l'alta ocupació laboral de la seva franja adulta, reforça la percepció d'un municipi amb gran estabilitat socioeconòmica i oportunitats sostingudes en el temps.
Castellolí i Tiana, consolidant posicions
En el cas de Castellolí, el creixement del seu índex respon a una barreja de bona situació laboral i millora de la renda mitjana. El seu valor de 125,5 punts el situa com el segon municipi amb millors xifres de tot el territori català.
Tot i ser una localitat de menor mida, ha sabut aprofitar la seva ubicació i el seu dinamisme econòmic per consolidar-se al capdamunt del rànquing. Tiana, per la seva banda, combina tradició i modernitat.
Els seus 124,6 punts reflecteixen un municipi amb alt nivell formatiu, bon nivell de renda i estabilitat laboral. El Maresme torna a situar-se al mapa socioeconòmic català gràcies a aquesta localitat, que ja havia destacat en informes anteriors.
Els contrastos dins de Catalunya
El rànquing també mostra l'altra cara de la moneda. Municipis com Barbens (54,4 punts), Salt (59,9) i Sant Pere Pescador (65,6) ocupen les darreres posicions. Aquestes xifres evidencien una bretxa important entre els territoris més afavorits i aquells que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
📈 Castellolí és el segon municipi de més de 500 habitants amb l’índex socioeconòmic més alt de Catalunya
⬇️ Vuit municipis de la comarca es troben per sota de la mitjana catalanahttps://t.co/M6W1veLC8M
— anoiadiari·cat (@anoiadiari) September 29, 2025
La desigualtat interna també es reflecteix a les grans ciutats. Girona i Badalona són les urbs amb més diferència entre barris, superant els 70 punts entre les zones més acomodades i les més desafavorides. Això subratlla la necessitat de polítiques de cohesió i redistribució.
Un índex clau per a la planificació
L'índex socioeconòmic territorial s'ha convertit en una eina fonamental per dissenyar estratègies de desenvolupament local i regional. Permet a les administracions conèixer les realitats específiques de cada municipi i orientar millor les inversions públiques.
L'edició de 2022 confirma l'hegemonia de Matadepera, Castellolí i Tiana com a referents del benestar socioeconòmic a Catalunya Tres municipis que marquen la diferència pel seu nivell de renda, la seva estabilitat laboral i la seva aposta per l'educació, davant d'altres territoris que encara lluiten per tancar la bretxa social.
