De Nayib Bukele a Sílvia Orriols: la revolució pragmàtica contra el wokisme
Aliança Catalana (AC), sota la direcció de Sílvia Orriols, ha tornat a sacsejar el Debat de Política General al Parlament amb un discurs que combina identitat, ordre i pragmatisme.
Més enllà dels eslògans, la bateria de propostes presentades per AC —des del Pla Cero Oci (que ja va denunciar el malbaratament en piscines i privilegis penitenciaris i us vam explicar a XCatalunya.cat fins a la Proposta de Resolució contra el “llenguatge inclusiu” a les escoles— busca convertir una narrativa de defensa nacional en política pública tangible.
La connexió amb El Salvador no és casual. El Govern de Nayib Bukele va ordenar a principis d’octubre la prohibició del que anomena llenguatge inclusiu a les escoles públiques, vetant expressions com amigue, niñe, alumn@ o todxs en materials, aules i comunicacions oficials.
La mesura, presentada pel Ministeri d’Educació salvadoreny, ha estat celebrada per sectors conservadors i criticada per col·lectius progressistes, que la consideren un retrocés.
@ChrisGuevaraG estimado diputado, lo que esta sucediendo en Cataluña. "copiado esta resolucion de vuestro país y ahora la someteremos a votacion, no nos lo aprovaran pero insistiremos y te pasare noticia, tu todo bien, mas fuerte que nunca" 💙
Cc: @KarlaETrigueros
Vía: @rnovoa pic.twitter.com/B5flGK2auc— zionist Ronie. ¡¡Am Yisrael Hai!! (@R3MH2) October 9, 2025
Orriols, però, ho té clar: la seva proposta insta el Govern de la Generalitat a fer el mateix i prohibir aquests artificis (“x”, “@”, “e”) en documents, materials didàctics i comunicacions oficials. Segons la líder d’AC, aquestes fórmules “distorsionen el català i atempten contra el nostre patrimoni lingüístic”. Per al partit, no és una qüestió d’ortografia sinó de sobirania cultural davant una ideologia imposada des de fora que, segons Orriols, “confon i desarrela els nostres fills”.
Duresa i resultats: el model Bukele com a inspiració
A la vora d’aquesta ofensiva simbòlica hi ha una lectura política de fons: Bukele ha convertit la seva “mà dura” en un relat d’èxit en seguretat, i Orriols pren nota. Els descensos dràstics d’homicidis a El Salvador, fruit d’una política penitenciària estricta i zero concessions als delinqüents, serveixen d’exemple per a AC.
En clau catalana, Orriols assenyala el col·lapse del sistema penitenciari, amb una població reclusa on prop del 50% són estrangers, com a mostra d’una gestió fracassada.
El partit denuncia que la Generalitat malbarata diners en piscines i activitats “terapèutiques” per interns, mentre els catalans pateixen manca de seguretat i serveis bàsics. D’aquí neix la seva exigència de redirigir recursos a seguretat pública i serveis rurals com els del Ripollès, no pas a luxes penitenciaris.
Identitat, llengua i eficàcia: la fórmula d’Orriols
Estratègicament, la jugada és doble: mobilitzar la defensa de la llengua i la identitat per atraure un electorat que veu en el “wokisme” una amenaça cultural, i lligar-ho a la gestió eficient dels recursos públics per marcar un perfil “identitari i pràctic”.
En paraules d’Orriols:
“Aquest llenguatge inclusu és una ingerència que torsiona la llengua catalana i imposa una agenda estrangera.”
El missatge, directe i sense embuts, busca trencar el cordó sanitari que PSC, ERC i Junts mantenen contra Aliança Catalana. Mentre el tripartit de facto viu de subvencions i correctisme polític, Orriols vol situar-se com alternativa real, sense complexos i amb resultats.
Més enllà de l’estètica Bukele
El model salvadoreny no és automàticament exportable a Europa, però la seva eficàcia simbòlica és indiscutible. En un context on la seguretat, la identitat i el sentit comú guanyen terreny davant el discurs woke, Orriols s’erigeix com a versió catalana del pragmatisme en estat pur.
En un moment d’hiperpolitització cultural i mediàtica —amb burles a TV3 i atacs des dels mitjans afins al règim—, Aliança Catalana consolida el seu relat: el d’una força que no demana perdó per defensar Catalunya.
“Fins i tot a risc de semblar mala persona, continuaré defensant els drets del meu poble”, va sentenciar Sílvia Orriols.
Sigui llegit com a avís o com a declaració de guerra, el missatge és clar:
El futur és directe, sense “e”, i sense piscines per a criminals.
