En una aclamada intervenció recent al Parlament on va arribar a esbatussar-se amb el seu president, Josep Rull, Silvia Orriols ha posat en evidència el que ella i la seva formació política, Aliança Catalana, consideren un malbaratament dels recursos públics a les presons catalanes, especialment amb la construcció i manteniment de piscines.
Aquesta crítica s'alinea amb la seva postura ferma contra el que considera un servei excessiu als delinqüents, advocant per una reforma radical del sistema penitenciari. Mentrestant, a El Salvador, el president Nayib Bukele ha implementat el programa de "Cero Ocio", un enfocament molt diferent que ha atret l'atenció internacional per la seva duresa i austeritat. Què podem aprendre d'aquestes dues perspectives oposades?
Costos de les piscines a les presons catalanes
Segons estimacions fetes per XCatalunya.cat, mantenir una piscina a un centre penitenciari de Catalunya pot costar entre 50.000 i 90.000 euros anuals. Aquests costos inclouen el manteniment regular, com la neteja, el control del pH i la cloració, així com els costos energètics per a les bombes de filtració i, en alguns casos, la calefacció.
A més, s'han de considerar les despeses de seguretat addicional, necessàries per garantir que els interns facin un ús segur d'aquestes instal·lacions. Amb sis centres penitenciaris disposant de piscines, el cost total anual net pot oscil·lar entre 300.000 i 540.000 euros.
La crítica de Silvia Orriols
Silvia Orriols ha criticat durament aquestes despeses, argumentant que són un exemple clar de com el sistema penitenciari català malbarata els recursos públics en serveis que no són essencials. Els recursos són limitats i hi ha moltes altres necessitats urgents a atendre i Orriols considera inacceptable que es destinin tants diners a proporcionar luxes als presos.
Ella sosté que aquestes inversions no contribueixen a la rehabilitació efectiva dels interns i, per contra, envien un missatge erroni a la societat sobre les conseqüències del crim.
El model de "Cero Ocio" de Bukele a El Salvador
En contrast amb l'enfocament català, El Salvador ha adoptat una política de "Cero Ocio" sota la direcció del president Nayib Bukele. Aquest programa elimina qualsevol forma de lleure dins de les presons, incloent-hi l'accés a activitats recreatives com les piscines. Els presos passen el seu temps participant en treballs a la comunitat o activitats de rehabilitació estrictament regulades.
L'objectiu és fomentar la disciplina i la responsabilitat, reduint les despeses en serveis que Bukele considera innecessaris.
Aquest model ha estat àmpliament debatut i els defensors argumenten que la política de "Cero Ocio" envia un missatge fort contra la delinqüència, posant l'èmfasi en la necessitat de pagar pel crim comès. A més, permet una reassignació de recursos cap a altres àrees, com la seguretat i la rehabilitació laboral dels interns.
Comparant les dues visons
La comparació entre els dos sistemes penitenciaris posa en relleu dues visions molt diferents de com gestionar la delinqüència i la rehabilitació. A Catalunya, l'enfocament és més naïf, amb la creença que proporcionar condicions de vida dignes, incloent-hi activitats recreatives, pot ajudar a la rehabilitació dels presos. Aquesta visió està arrelada en la idea dels drets humans i la dignitat de tots els individus, inclosos els delinqüents.
D'altra banda, el model de Bukele prioritza la seguretat pública i la disciplina estricta, amb menys consideració per les comoditats dels interns. Aquesta filosofia parteix de la premissa que la duresa i l'austeritat poden desincentivar el crim i facilitar una reintegració més efectiva a la societat a través de la disciplina i el treball.
Debat obert
La crítica de Silvia Orriols sobre les piscines en les presons catalanes ha obert un debat important sobre la millor manera de gestionar els recursos públics i les finalitats del sistema penitenciari. Tot i que el model de "Cero Ocio" de Bukele pot semblar extrem, planteja qüestions rellevants sobre l'eficàcia i l'eficiència de les polítiques penitenciàries. Potser és hora que Catalunya revisi el seu enfocament per trobar un equilibri més adequat entre la rehabilitació i la responsabilitat, assegurant que els recursos es destinin de la manera més efectiva possible per a la societat en conjunt.